Diari de recerca

11. Sis punts fets i unes quantes picades

26 març 2010 | Diari de recerca

Cada cop ens aixequem més d’hora! Avui toca anar al lloc més allunyat de la ciutat, així que hem quedat per sortir a les tres de la matinada, encara que acabem sortint una mica més tard. Aquest cop costa més llevar-se! Ens espera un dia ben llarg així que, amb permís del nostre conductor, dormim una mica al trajecte.

Després de quatre hores llargues de viatge per una carretera plena de bonys arribem a destí. Com sempre, hem de carregar les piles per això anem a esmorzar un bon entrepà d’ou i cafè. Quin luxe que abans de les vuit trobem un lloc obert!

Avui toca un indret molt accessible!

Aquesta és la part baixa de la conca amb un riu molt més ample. Aquí els marges del riu són planes amb molta vida: cultiven arròs,  pasturen alguns burros i hi veiem moltes aus, sobretot agrons negres i blancs. Per tant tot és molt accessible i no hem de caminar gens! A més a més, la carretera just segueix el tram del riu que volem analitzar així que ens podem desplaçar en la camioneta tranquil·lament.

Dinem a les cinc, però amb les mostres a la nevera!

Anem per feina i agafem tots els materials i baixem al riu a fer la feina de sempre. Cada cop que sortim ve una persona nova, així que els primers punts li anem explicant com es fan servir els aparells, com s’omplen les ampolles, etc. fins que ja sap com funciona tot i tenim un integrant més a l’equip. Com no hem de caminar gaire estem avançant molt. Fa un dia ben bo així que està anant tot molt bé i ràpid. Avui hem de fer sis punts, és migdia i ja en portem tres! Aquí és costum dinar a la una, però decidim que millor acabar la feina, dinar i tornar cap a casa que el viatge és molt llarg. L’últim punt costa una mica més de fer perquè ja estem cansats, però a les cinc estem dinant amb totes les mostres a la nevera!

Uns petits trapelles

Des de l’últim cop que vam venir, que era època seca, el riu ha canviat bastant. Ara els marges estan plens de petites plantes que creixen entre les pedres, allò que era abans pura roca i terra ara és ben verd, i no només hi ha més vida a les planes del riu, hi veiem un munt de peixos! Fins i tot acabem compartint el riu amb un grup de nens i un parell de gossos que prenen un bany, uns burros que van a beure al riu i joves que volen pescar. Això sí, lluny on nosaltres agafàvem mostres ehhh! Ha estat un dia molt maco, llàstima dels mosquits! El fet que hi hagi més vida al riu, fa que n’hi hagi molts més i sembla que han gaudit de les nostres cames…

Cristina Yacoub

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.