En conjunt, el 54% de les 121 espècies migradores investigades han patit declivis poblacionals durant aquest període de temps, en molts casos especialment durs entre el 1970 i el 1990. Les tendències poblacionals són significativament més negatives en els migradors de llarga distància que entre els migradors parcials o els sedentaris. A més, entre les espècies que pateixen davallades més importants es troben aquelles que hivernen en les àrees obertes i seques de l’Àfrica com, per exemple, la zona del Sahel.

El cucut i la tórtora han patit davallades del 80-90% en algunes parts d’Europa!

Entre les espècies que han patit davallades més importants trobem espècies tan populars com el cucut i la tórtora, o altres de menys conegudes com el còlit gris i el papamosques gris. De fet, el darrer Atles dels ocells nidificants a Catalunya, publicat l’any 2003, ja alertava sobre el descens d’algunes d’aquestes espècies a Catalunya durant el darrer quart del passat segle: el còlit gris, per exemple, mostrava una tendència negativa del 27% i la tórtora d’un 7%.

L’augment de les sequeres i l’ús de pesticides entre les possibles causes d’aquests declivis

Aquests descensos poblacionals poden estar causats per factors que operen en les àrees d’hivernada subsahariana, en les àrees de cria o al llarg de les rutes migratòries. Probablement, hi ha diversos factors que juguen un paper advers sobre les poblacions d’aquests ocells, però els investigadors pensen que l’expansió del desert del Sàhara i l’augment de les sequeres i de l’ús de pesticides a l’Àfrica subsahariana poden ser els principals responsables d’aquests canvis poblacionals.

Diverses hipòtesis per verificar

Per saber del cert què està passant, els investigadors tenen diverses línies de treball, o hipòtesis, obertes sobre les quals estan treballant. Aquestes són algunes de les més importants:

• Hipòtesi del canvi climàtic. Els ocells migradors de llarga distància no poden ajustar-se tan bé com els sedentaris al progressiu avançament de la primavera produït pel canvi climàtic, d’aquí ve la seva davallada.
• Hipòtesi de la desertització i intensificació agrícola. L’expansió del desert i de l’agricultura, inclòs l’ús d’insecticides i fertilitzants, ha provocat la desertització del Sahel, una de les principals àrees d’hivernada dels migradors europeus. La pèrdua d’hàbitat i d’aliment en aquesta zona hauria provocat una mortalitat hivernal més elevada i la subseqüent davallada poblacional.
• Expansió del Sàhara. El Sàhara cada cop és més extens i els ocells migradors poden tenir més problemes a l’hora de travessar-lo, d’aquí vénen els canvis poblacionals negatius.

Les dades aportades pel projecte Piccole Isole han ajudat a establir algunes d’aquestes hipòtesis i seran clau també a l’hora de verificar-les.

Gabriel Gargallo