• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciQuè menjaven els Titanosaures?
Tornar

Què menjaven els Titanosaures?

23 octubre, 2009

La flora del Cretaci Superior

On ara hi ha faigs, pins i roures, al Berguedà de fa 65 milions d?anys hi havia palmeres, molses, falgueres i altres espècies tropicals. Durant el Cretaci, abans de l?extinció dels dinosaures, van aparèixer les primeres plantes amb flors.

Els titanosaures eren animals herbívors, tenien unes dents petites i amb forma espatulada o de punta de llapis. Aquesta forma de les dents és una adaptació per a tallar i esquinçar les plantes.  Però de quines plantes s'alimentaven els nostres dinosaures?

Palmeres i coníferes fossilitzades

A dia d'avui no és pot afirmar quines plantes menjaven els titanosaures de Fumanya. Per fer-ho hauriem de trobar fossilitzats en els nostres jaciments els continguts estomacals. O potser algún coprolit (un excrement fossilitzat) d'un titanosaure. I llavors, a partir de l'estudi i l'anàlisis de la seva composició, podriem esbrinar quines plantes hauria ingerit.

El que si que coneixem són les plantes que hi havia a la zona de Fumanya fa 65 milions d'anys i que varen conviuren amb els dinosaures. Probablement algunes d'elles formarien part de la dieta dels titanosaures.

Recordem que, fa 65 milions d'anys, a Fumanya, els ramats de titanosaures passejaven entremig de maresmes i planures, on abundàven els llacs i els aiguamolls d'aigues poc profondes. El fang d'aquestes planes va afavorir que quedessin preservades les petjades dels dinosaures, però també va preservar les emprentes de fulles i de troncs. Justament, a Fumanya hi hem trobat moltes impressions de fulles de palmeres d'uns 60 cm de llarg per 40 cm d'ample. Es tracta del gènere Sabalites (segurament pertanyien a l'èspecie Sabalites longirhachis). A més d'aquestes fulles de palmeres també hem trobat tiges de Frenelopsis, un gènere de coníferes aviu dia extingides.

Una exhuberant vegetació subtropical

Però si estudiem les espores i els pol·lens fòssils, el catàleg d'espècies s'amplia a molses, falgueres, ginkos, ciques,  diverses espècies de palmeres i d'altres. L'únic problema és que no podem assegurar que fossin plantes que pugessim trobar a les planes de Fumanya, perqué el pol·len i les espores son partícules molt petites i potser van ser transportades pel vent.

Tot plegat fa pensar que a Fumanya hi havia una exhuberant vegetació subtropical on, d'una banda, hi abundaven les plantes sense flor que fins aquell moment havien dominat la terra, com es el cas de les molses, les falgueres, les ciques o les coníferes (entre aquestes darreres trobem els ancestres de pins i xipreres). Però a més també hi havia moltes plantes amb flor, com ara les palmeres i els ancestres de molts arbres: nogueres, faigs, bedolls, oms…  I es que fa 90 milions d'anys, durant el cretaci superior, van aparèixer les flors, i amb elles van evolucionar una munió d'insectes pol·linitzadors.

Un Jardí del Mesozoic a casa

Moltes d'aquestes plantes tan antigues encara viuen avui. Vols plantar un jardí del Mesozoic? Clica aquí i trobaràs idees que com fer-ho.  

Bego Poza

Etiquetes: Aliments / Nutrició, Animals, Botànica, Cretaci, Dinosaures, Fa 65 milions d'anys, Fumanya, Fòssils, Jaciments, Metodologia de treball, Paleontologia

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Bego

Oscar

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

A quina velocitat es movien els dinosaures?

El límit K/T

Podem comparar els jaciments?

Com donarem a conèixer la recerca que estem fent?

Què ens diuen les roques sedimentàries?

Investiguem el interior dels ous dels dinosaures

Estudiar el jaciment amb un simple clic!

Escopinyes, peixos i cocodrils, els altres animals de Fumanya

Noves tecnologies per estudiar els microfòssils

Font del Bullidor; el jaciment de niuades de dinosaure

Què menjaven els Titanosaures?

Una excavació en el laboratori; el triatge de microfòssils

De quin color són els dinosaures? La reconstrucció científica de dinosaures

Campanya de rentat de sediment: en busca de microfòssils

Peguera 1: el jaciment berguedà d’ossos fòssils de dinosaures

Els microfòssils: la clau per entendre l’extinció massiva

Els Titanosaures, els dinosaures que passejaren per Fumanya

La prospecció paleontològica; mapa geològic, gps i unes bones xiruques!

Han deixat emprentes a l’escena del crim!

Com era el Berguedà fa 65 milions d’anys?

3.000 petjades de dinosaures enmig del Berguedà

Dinosaures sorgits del carbó

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar