Aquesta afirmació general no significa que no puguin nedar ja que hi ha bastants organismes (com els crustacis o les larves de peixos) que poden moure's amb facilitat en petites distàncies. Però la seva mida petita fa que la seva velocitat de moviment absoluta sigui realment baixa. Els organismes planctònics utilitzen la seva capacitat de desplaçament bàsicament per a moure's en sentit vertical. En canvi no els serveix de gran cosa en sentit horitzontal, on difícilment poden superar la velocitat dels corrents.
Algues, hervíbors i carnívors.. o tot alhora!
Al plàncton hi trobem organismes autòtrofs, que són els que obtenen el seu aliment de l'energia solar i dels nutrients que hi ha dissolts l'aigua. Es tracta de les algues microscòpiques que constitueixen l'anomenat fitoplancton. També hi ha organismes heteròtrofs, que vol dir que necessiten menjar aliments orgànics per a nodrir-se. Es tracta d'animalons que poden ser hervíbors, i s'alimenten de fitoplàncton, o carnívors, i aleshores necessiten capturar preses. Però també n'hi ha de mixotròfics, que es comporten alhora com autòtrófs i heteròtrofs. Es el cas d'alguns protozous, per exemple. També hi ha el cas d'algues dinoflagelades que, a més d'aprofitar l'energia del Sol, com fan tots els vegetals, també poden menjar matèria orgànica, com fan els animals.
Plàncton permanent i plàncton ocasional
El plàncton es classifica en funció de la seva grandària, en funció de la seva alimentació, però també en funció de la seva presència en la columna d'aigua. Així, cal distingir entre l'holoplàncton i el meroplancton. L'holoplàncton està constituït per aquells organismes que passen tota la seva vida en la massa d'aigua, des que neixen fins que moren. Dins el meroplacton, en canvi, hi ha els organismes que passen tan sols una fase del seu cicle de vida en el plàncton. Generalment aquesta fase es dóna durant la reproducció: les larves o els juvenils de molts animals marins creixen i es transformen en el plàncton abans de tornar a l'hàbitat dels adults, que acostuma a ser el fons del mar. Com a exemples hi ha els musclos o els crancs.
Un altre grup d'organismes que també passen un temps en el plàncton correspon a les fases larvaries i els ous de peixos i de grans crustacis, com ara les gambes, que per la seva grandària i mobilitat formen part de l'anomenat nècton. El nècton seria l'equivalent al plàncton però format per individus de mida gran, i que per la seva capacitat de desplaçament poden vèncer els corrents i realitzar llargs desplaçaments.
En el proper missatge us presentarem les sorprenents mides i quantitats de la vida microscòpica marina.
Els ctenòfors són organismes gelatinosos amb simetria bilateral i tenen vuit bandes de cilis que fan servir per a nedar. Son molt transparents i fràgils. Son carnívors molt voraços. Tenen escassa mobilitat, viuen transportats pel corrent. Es troben formant grans eixams que a vegades son arrossegats vers la costa.
Els ctenòfors no tenen cèl·lules urticants com els cnidaris. Hi ha dues classes, els que tenen llargs tentacles i solen viure solitaris, i els que no en tenen i formen eixams espessos.
Aquest gràfic mostra que la mida del plàncton és inversament proporcional a la seva abundor: com més petits són els organismes, més hi abunden. I viceversa. Per exemple, podem trobar milers de milions dels diminuts virus i bacteris en un litre d'aigua de mar. En canvi, d'organismes molt més grans, com els copèpodes, en trobarem tot just uns centenars.
Respondre