La recerca la desenvolupem a Cajamarca, una regió de les més pobres del Perú, que queda a la part nord occidental dels Andes (la que drena a l’Oceà Pacífic).
Concretament treballem a la part mitja –a uns 400 metres sobre el nivell del mar– i l’alta de la conca del Jequetepeque que es troba des dels 4.188 metres. Així que ja us podeu imaginar que aquesta diferència fa que siguin molt diferent les temperatures i les pluges a cada lloc. A més a més, a l’estar a prop de l’Equador només tenim dues estacions: l’època de pluges, que va de l’octubre al març i l’època seca que correspon a la resta de l’any.
Els Páramos, emmagatzemadors d’aigua
A tota la part alta, la precipitació a l’època de pluges és abundant, mentre que a la resta de l’any gairebé no plou i les temperatures són baixes (amb 4 – 8 graus de mitjana). Aquesta climatologia fa que existeixin ecosistemes que s’encarreguen d’emmagatzemar l’aigua en èpoques plujoses per a la seca, els “Páramos”, que poden semblar un conjunt de petites llacunes. Són ecosistemes molt vulnerables perquè són molt fràgils. En canvi, a la part mitja de la conca, hi ha molt poques puges i les temperatures es troben al voltant de 25 graus de mitjana. Aquí hi trobem una gran producció de canya de sucre, arbres fruitals com el mango, arròs i hortalisses, entre d’altres.
Una població rural
La població és majoritàriament rural, és a dir, viuen en comunitats aïllades amb activitats productives principalment agropecuàries. A part alta hi ha la regió agroecològica de Jalca (de més de 3.500 metres sobre el nivell del mar), on la vegetació és de boscos naturals de quishuar, quinual i lloque i plantacions de pins i eucaliptus; i la regió Quechua (de 2.300 metres a 3.500), amb cereals, papa, blat, faves, oca, olluco etc. També hi ha vaques, algunes ovelles i cabres i cultius adaptats a les baixes temperatures i que no necessiten gaire tecnologia. Per tant, s’utilitzen l’arada amb tracció animal, la fertilització orgànica amb fems, i gairebé no empren plaguicides.
Les empreses mineres
A les regions altes és on es troben les empreses mineres, que extrauen els minerals. Aquestes arriben a moure milers de tones de terra al dia, modificant totalment el territori, destacant la modificació dels cursos dels rius i la disminució de la qualitat de l’aigua. Amb un ecosistema fràgil i una població agrícola i pobra, la convivència amb la mineria és complexa. En aquest cas, ha acabat originant conflictes socials, a causa de la preocupació dels camperols sobre l’afectació a l’aigua i de la terra, perquè afecta a la seva salut i a la seva economia.
dimecres, 11 juliol 2012 at 10:01
La veritat és que té molt bona pinta. Provaré de fer-hi cap. Felicitats al CEHI per la ivtaiciina per la part que li toca. Esperem que aquest model de congrés tingui continuïtat. Salut.
dimecres, 11 juliol 2012 at 10:32
M’agrada molt com acabes aquesta part del relat!! No m’esperava pas que aparegués un personatge com la Lilith. M’agrada sed i donaré molt de joc a la teva història El nom és maco per cert! jejeet seguiré llegint!
dimecres, 11 juliol 2012 at 10:36
Ostres! tota una llie7f3 de mitologia, exlcdpaia amb el torrent de paraules perfectament col·locades per fer un article tan personal com ho són tots els teus. És un nom encertat el del teu nick, així com el del teu bloc, que em va atreure justament pel nom i ja m’hi he quedat. Una abraçada ben gran!
divendres, 13 juliol 2012 at 14:51
Jo crec que tot és possible, el fil que separa l’amistat de l’amor per a fer l’amor és molt subtil. La meva pregunta, després de la frase, seria perquè?’, per què no es pot o si que es pot? Tot depen del moment i de les circumstàncies.
divendres, 13 juliol 2012 at 15:03
Amic Pensador, quant de temps! No sabia que havies tornat. És una grata sorpresa retrobar-te. Em sap greu, però començo discrepant del teu pensament d’avui: no estic segur que sigui certa la teva afirmació. Jo crec que es pot fer l’amor amb un amic i continuar essent amics. I tant. Una abraçada de retrobada.