Tot això és el que s’explica als paràgrafs 508-520 del Llibre dels fets, té com a escenari la cort reial entre els anys 1272-1273, i com a protagonistes Jaume I i dos fills seus: l’infant Pere, fill del rei i de Violant d’Hongria, i Ferran Sanxis de Castro, fill bord del rei. Els dos fills estan enfrontats en una lluita titànica pel poder que acabarà, poc temps després, de forma tràgica.

Si vols escoltar i llegir aquests episodis, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.

Enemics a mort

L’origen de les desavinences entre l’infant Pere i Ferran Sanxis cal buscar-lo, segons Ferran Soldevila, en les relacions que van establir Ferran Sanxis i Eiximèn d’Urrea (el seu sogre) amb Carles d’Anjou (rei de Sicília), en el seu viatge de retorn a la Corona d’Aragó després de la croada del 1269. L’infant Pere, que aspirava a la corona de Sicília en virtut del seu casament amb Constança de Sicília, era enemic a mort de Carles d’Anjou. No coneixem amb precisió l’abast de la relació entre el rei Carles i Ferran Sanxis, però ben segur que anava en contra dels interessos de l’infant i, segons la versió del Llibre dels fets, potser fins i tot contra la seva pròpia persona. El conflicte estava, doncs, servit.

El germà traïdor

En els paràgrafs d’avui a l’infant Pere li toca, d’entrada, el paper del germà traïdor, que ataca de nits el seu germanastre amb la intenció de llevar-li la vida. Jaume I, que se n’assabenta per una carta de queixa que li envia Ferran Sanxis, convoca corts i hi reclama la presència de Pere. Com que el discurs de l’infant no convenç el rei i els seus consellers, Jaume I castiga el seu fill privant-lo de la procuració que li havia atorgat. El rei, malgrat tot, intenta diverses vegades fer les paus amb el seu fill, però l’infant Pere o bé esquiva les oportunitats que se li donen de defensar-se i de parlar amb el rei, o bé engega unes acusacions duríssimes contra el seu germanastre, o bé tracta de forma altiva els missatgers del seu pare. Tot i que ni Ferran Sanxis ni Eiximèn d’Urrea, el seu sogre, es defensen de les greus acusacions formulades per l’infant Pere, la situació es continua deteriorant, de manera que a les corts d’Alzira, a finals del 1273, el rei acaba de privar al seu fill de tots els càrrecs que li havia confiat a Catalunya i a Aragó.

S’acaba, però, amb una reconciliació

Al final, però, gràcies a la mediació del bisbe de València, es produeix la reconciliació: l’infant Pere demana perdó en un acte solemne i públic més que al seu pare, al seu senyor, perquè es tracta d’una cerimònia feudal en què el vassall rebel s’acull a la mercè del seu senyor plorant i prostrat als seus peus.

Curiosament, en el Llibre dels fets es pot copsar que l’infant Pere fa el discurs de reconciliació en aragonès. Per què ho devia fer quan l’idioma de relació amb el seu pare era el català? Descobreix-ho a Un discurs en aragonès.  

Xavier Renedo