Quan la gent em pregunta com analitzem els microorganismes del plàncton marí i els explico que hem de filtrar milers de litres d’aigua, alguns em responen amb una mica de conya: “si només és agafar aigua del mar!”.

I sí, aquest és, només, el començament d’un llarg procés

No és només agafar aigua de mar, nosaltres al TARA hem intentat per primera vegada separar i analitzar els diferents microorganismes del plàncton en diferents compartiments (com si fossin diferents caixes) segons la seva grandària, i dividir-los en fins a 8 seccions diferents. D’aquesta manera, els especialistes de cada camp poden centrar-se en l’anàlisi de determinats grups de microorganismes d’una manera més adequada i a una resolució abans no estudiada. És a dir, intentem estudiar el plàncton marí desxifrant tots els seus components. El més habitual és que es divideixin només en tres/quatre nivells i nosaltres hem “filat encara més prim”.

Amb el TARA hem dissenyat un sistema nou per separar els protistes (en el qual s’inclouen les algues i altres éssers microscòpics) en diferents fraccions i gràcies a aquesta manera única de mostrejar que tenim al TARA, podem analitzar detalladament des de larves de peixos fins a determinades algues i altres protistes a més dels bacteris i dels virus del mar.

I què fem després amb aquestes mostres?

Doncs com en un capítol de la sèrie CsI-Miami, analitzem la petjada genètica de cada grup del plàncton ja que molts d’ells són molt similars morfològicament i el microscopi no és de gran ajuda ja que no pots identificar qui és qui. Això és principalment un problema per a molts protistes petits, i la majoria de bacteris i virus. Així que ja a terra es realitzaran moltes anàlisis genètiques per estudiar la petjada genètica del plàncton marí i així tenir una idea de quantes espècies existeixen (la diversitat) i quina funció fan en l’ecosistema marí.

A més, en determinats “legs”, també es fa un estudi detallat dels coralls, per veure com la contaminació, l’augment de la temperatura o l’acidificació de l’aigua afecta la composició i salut dels corals. Perquè us feu una idea, un dia de mostreig al TARA requereix almenys unes 10-14 hores sense parar i això dia rere dia, així que per aquest motiu algunes vegades hem d’espaiar les estacions cada dos/tres dies per poder descansar, fer les feines de manteniment del vaixell i poder recuperar-nos físicament, però com alguns diuen en castellà: “sarna con gusto, no pica!”

Silvia G. Acinas