• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici8: Què cal fer per observar i fotografiar la pluja ...
Tornar

8: Què cal fer per observar i fotografiar la pluja de meteors

29 setembre, 2011

Ara que s’apropa la nit del 8 al 9 d’octubre us oferim tota la informació pràctica per tal d’observar i fotografiar la pluja de meteors prevista:  des d’on hem de dirigir la mirada fins al temps d’exposició de les càmeres de fotos.

 

Arriba la nit en que esperem veure desenes o potser centenars d’estels fugaços. Alhora de fer l’observació, si no sabem com fer-la, potser passarem la nit en blanc, acabant amb mal de coll, refredats i desil·lusionats per no haver vist gaire cosa. Per tant, és clau conèixer què s’ha de fer, què hem d’esperar veure, i si tenim sort gaudirem d’una nit realment màgica.

Com fer una observació visual útil?

Per poder fer una bona observació de la pluja d’estels, haurem de seguir unes quantes recomanacions. La primera i més bàsica és la situació, haurem de trobar un lloc allunyat de la contaminació lumínica de les ciutats: al camp, a la muntanya, lluny de fanals i llums de cotxes. És molt important ja que un mal emplaçament farà reduir moltíssim els estels que puguem observar, perquè qualsevol altra llum podria enlluernar-nos i restar visibilitat.

Com que les pluges de meteors tenen el seu punt inesperat potser haurem d’allargar les observacions durant varies hores així que és millor anar ben preparats. Portar sobretot roba d’abric, una estoreta o una gandula per reclinar-se i poder contemplar bona part del cel i potser una càmera per immortalitzar les boles de foc més lluminoses. Fins i tot podeu provar d’enregistrar el só per si un cas alguna bola de foc pogués sentir-se. Agafeu doncs tot el que us calgui per estar unes hores a la fresca amb el màxim de confort. Buscar sempre una posició còmoda donat que per mirar molta estona cap amunt és  recomanable poder estar estirats o bé asseguts còmodament.

No és necessari l’ús d’instruments per a l’observació ja que els estels fugaços es poden veure a ull nu. Una pluja d’estels és un fet que tothom pot observar, no cal telescopis ni prismàtics ni cap mena d’estri, tan sols saber a on mirar i quan fer-ho.

El millor moment per l’observació serà just a la posta de sol del dissabte 8 d’octubre de 2011. Els moments de màxima activitat estan predits per les 17:00 i les 20:00 temps universal (dues hores més en hora local), tot així, pot estendre’s fins a altes hores de la nit. Per saber a on cal mirar, ens haurem de fixar una mica en les constel·lacions ja que és l’única manera de guiar-nos pel cel. Si alguna persona especialitzada us pot guiar molt millor, sinó ara donarem quatre nocions per poder trobar el radiant.

Dracònids

El radiant des d’on provenen els meteoroides, està situat al cap de la constel·lació del Drac. La constel·lació del Drac té la cua situada enmig de les dues Osses (també conegudes com a carro gran i carro petit) i seguint-la anirem a parar al cap, des d’on provindran els meteors. Com que el radiant caurà prop del zenit el millor seria mirar cap a mitja alçada i a una distància d’uns 40 o 50º.

Si observeu visualment és fonamental determinar les condicions de l’anomenada Magnitud Límit Estel·lar (MALE) del vostre lloc, preferentment a mitja alçada (cap a on observeu). En funció de la MALE veureu més o menys meteors. Per estimar-la podríeu fer servir les àrees estel·lars nº13 o nº15 (respectivament properes a les constel·lacions de Lira o del Drac segons es pot veure a les figures). A aquest enllaç us permetrà estimar la MALE tot introduint el nombre d’estels vistes a cada sector (incloent els estels dels vèrtex):

Feu un conteig cada 5 ó 10 minuts apuntant el nombre de meteors que provinguin del radiant (els Dracònids) i, d’altra banda, els que provinguin d’altres llocs del cel que s’haurien de contar com a Esporàdics. Preneu nota de tots els meteors vistos al llarg de la nit i vosaltres mateixos podeu fer gràfiques que us indiquin el moment en que la Terra ha travessat les regions més denses de l’eixam meteòric.

Com fotografiar els meteors?

Potser us faran falta unes quantes nocions per guiar-vos alhora de fer les primeres fotografies. La instrumentació necessària requerida és una càmera amb mode d’exposició manual, cable disparador i un trípode. Pot fer-se servir qualsevol camera però si és digital podreu processar les imatges més fàcilment. Això si, ha de permetre exposició prolongada. Com a opcional, qualsevol accessori que us pugui ajudar, disparador a distància, etc…

– Per programar la càmera primer triarem l’opció manual, i buscarem que l’obertura del diafragma de l’objectiu sigui màxima. Recomanem objectius d’entre 35 i 24 mm dotats de diafragmes prou lluminosos (“f”=1.4 a 2.8) que proporcionin camps amplis per incrementar la possibilitat de capturar meteors.

– Ajustarem la ISO de la càmera en una sensibilitat de 800 o superior. És un valor bastant equilibrat en quant a sensibilitat i nivell de soroll, encara que podeu provar d’augmentar-lo.

– S’haurà de col·locar l’enfocament de la càmera a l’infinit. Comproveu a les proves que els estels surten puntuals, ben enfocats.

– Programar un temps d’exposició d’entre 30 segons i potser uns 5 minuts, depenent de la qualitat de cel que tingueu. No interessa sobreexposar la fotografies donat que perdrien contrast els meteors més febles que enregistreu. Si arribeu al lloc d’observació amb temps, podreu experimentar fent diverses exposicions de durada diferent fins a trobar el millor joc. Fixeu-vos que científicament és molt útil enregistrar el temps d’inici i final de les exposicions i el temps d’aparició dels meteors per la qual cosa si treballeu en grup serà més fàcil. Enganxar una bona fotografia amb diversos meteors no és gens fàcil, hauran de travessar justament el camp on feu la foto, així que com més fotos pugueu fer millor, d’aquesta manera augmentareu les probabilitats de capturar-ne un. Fixeu-vos que les estacions científiques de videodetecció de la Xarxa SPMN fan servir moltes cameres per cobrir-ne tot el cel.

La vista triga un cert temps a acostumar-se així que un dels consells que us donem, és que tingueu molta paciència i no us rendiu passada una estona si no veieu rés. Potser les primeres hores mostren pocs meteors i, en un moment, l’activitat esclata fins a un nivell espectacular.

Només ens queda desitjar-vos que passeu una bona expedició i animar-vos a participar al concurs de fotografia de Recerca en Acció. Enviue-nos – recerca !

Jordi Cortés i Josep M. Trigo-Rodríguez, Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)

Etiquetes: Tempesta de meteors

Comparteix!
Tweet

Cap resposta a “8: Què cal fer per observar i fotografiar la pluja de meteors”

  1. Respondre
    RecercaenAcció
    divendres, 30 setembre 2011 at 15:53

    El millor lloc per observar la tempesta de meteors és allà on hi hagi poca contaminació lumínica i ens temem que aquest no és el cas del Tibidabo.

    El millor es que cerquis un lloc que sigui fosc cap al Nord, on es pugui veure bé l’estel
    Polar (Ossa Menor o Carro Petit) donat que la Lluna en quart creixent afectarà l’altra
    part del cel. Per no perdre res potser s’hauria d’observar des de primera hora de la nit fins a la mitjanit.

  2. Respondre
    Álvaro
    divendres, 30 setembre 2011 at 15:06

    És a dir, sobre les 19:00 i les 22:00 del dia 8 al 9 es veuràn doncs? Jo tinc previst anar a veure-ho al mirador del tibidabo, bon lloc?
    Salutacions!!

  3. Respondre
    edgar aldana
    dimarts, 4 octubre 2011 at 15:42

    Moltes gracies per la info sou genials! feliçitats per la feina

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Maria Trigo

Mar Tapia

Jordi Cortés

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

16: ja tenim els premiats al concurs fotogràfic!

15: Determinem l’òrbita d’una bola de foc dels dracònids

14: Els dracònids des del Montsec

13: L’estació de videodetecció de Folgueroles

Misatge 12: els dracònids compleixen les espectatives sense arribar a tempesta

11: Primeres imatges de la pluja meteòrica

10: A l’espera de la gran nit… com determinem les òrbites?

9: “Com una nevada” (esclats dels Dracònids durant el segle XX)

7: “Escoltant” les ones infrasòniques i les ones sísmiques

8: Què cal fer per observar i fotografiar la pluja de meteors

6: Un vídeo mostra les pluges d’estels fugaços

5: Les ones sonores dels meteors

4: Una Xarxa per “caçar” meteorits

3: Bòlids, meteoroides i pluges d’estels

2: Quin és l’origen dels meteors?

1: Tot esperant la Constel·lació del Drac el proper 8 d’octubre

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar