Amb la primera llum del dia. Amb màgia. Amb il·lusió. Així va començar l’excavació a Vaharvo Timbo (VHV-2011).
Abans de començar un viatge o una excavació els hindús realitzen un puja, un ritual per invocar la bona fortuna. Per fer-lo es necessita coco, sucre de canya, cum-cum (pigment vermell) i, evidentment, encens. El d’avui l’ha fet en Rajesh (el camp manager, no confondre amb en Rajesh arqueòleg), acompanyat del propietari del terreny on es troba el jaciment i el cap del poblat més proper. Un cop fet el puja tots hem rebut una marca de cum-cum en la front i hem pogut gaudir del coco i el sucre.
Després del ritual ja es pot començar la feina. La primera tasca és netejar el nivell superficial del jaciment: tots aquells materials, tant arqueològics com moderns, que es troben en la superfície i no ens donen gaire informació. En qualsevol cas, com a bons arqueòlegs, desem tot el material que recollim per poder estudiar-lo més endavant.
Una altra tasca que s’ha de fer en començar un excavació és situar l’estació total, l’aparell que ens permet mesurar i guardar les coordenades dels materials que volem situar espacialment. Per situar-la, s’ha de triar un punt que permeti una visió perifèrica de l’excavació, ja que és preferible no haver de canviar-lo més endavant. Un cop l’estació total està situada i el nivell superficial s’ha tret, el jaciment està preparat per a ser excavat.
Comencem a mostrejar la duna
Paral·lelament a l’excavació, dilluns van començar amb la prospecció. En aquest cas estem estudiant dunes en les quals ja sabem que hi ha un jaciment, començant per Vaharvo Timbo, la duna on es troba el jaciment que estem excavant. La idea és estudiar la densitat de material arqueològic que podem observar en superfície a diferents parts de la duna.
Amb l’ajuda de la brúixola (i Google Earth, que aquí som molt tecnològics) tracem una línia imaginària que creua tota l’extensió de la duna per allà on s’observa més densitat de materials. Recollim aquest material en una quadrícules d’1×1 m i triem llocs a certa distància predeterminada (per exemple 5 m, 10 m…). Això comporta alguns petits problemes, ja que de vegades ens trobem amb vegetació (especialment la Prosopis cineraria, un arbust amb unes espines molt simpàtiques) o llocs on les vaques estan reposant tranquil·lament. Aquí és quan la nostra formació d’arqueòleg-supervivent és més necessària!
Quan acabem de fer el mostreig de Vaharvo Timbo, en Francesc i l’Andrea aniran a altres dunes on, gràcies a la feina de prospecció d’altres anys, sabem que hi ha jaciments. Això els portarà lluny del nostre estimat campament durant alguns dies, quines sorpreses es trobaran?
L’Andrea desbrossant la duna. Foto de F. C. Conesa.
En Francesc s’enfronta amb uns visitants inesperats. Foto de A. Balbo.
En Francesc i en Juanjo preparant el missatge per Recerca en Acció. Foto de A. Balbo.
dilluns, 28 novembre 2011 at 15:40
Hola Manel,
Moltes gràcies per el teu comentari. Malauradament l’Ajith, el profesor de la Universitat de Baroda, ha tornat a la ciutat uns dies. Quan torni li preguntarem i et donarem la seva opinió!
Fins aviat,
L’equip NoGAP
dilluns, 28 novembre 2011 at 15:40
Molta sort amb el vostre projecte macus!
Us anirem seguint !!
dilluns, 5 desembre 2011 at 12:15
Francesc, molts ànims des de Catalunya.
Saps?
La teva mare està molt orgullosa de tu i no para d’explicar-nos la pila de coses que estàs fent.
Molts records.
dimecres, 30 novembre 2011 at 13:34
Frans!!! Molta Sort!!! Et veig “en tu salsa” per aquí eh jeje
Cuida’t, Petons!!!
dijous, 24 novembre 2011 at 12:58
Pel que he pogut llegir els arqueòlegs membres del NIO (National Institute Oceanography) han descobert restes del que creuen podrien ser ciutats precursores de la civilització de l’Indus.
Sé que té poc a veure amb la vostra excavació, però si en sabeu alguna cosa us agrairia el comentari.
Sort!
dijous, 24 novembre 2011 at 13:00
Interessant el que esteu fent, tant de bo tots els arqueòlegs tinguéssim aquestes oportunitats…
El tema de les civilitzacions de l’Indus sempre m’ha cridat molt l’atenció.
I ja que esteu a Gujarat i prop del riu Sarasvati i relativament aprop també del Golf de Cambay, m’agradaria saber que opinen els vostres colegues arqueòlegs indis en referència a les descobertes de ciutats sota les aigües del Golf de Cambay.