Després d’un llarg i cansat viatge per carretera, on anàvem esquivant, o no, serps i gripaus entre altres animals, vam arribar, ja de nit, a la localitat de Penedo.
A 450 quilòmetres de Recife, Penedo és una ciutat de referència dins del curs baix del riu San Francisco i serà el punt de partida de la nostra ruta fluvial. Després del merescut descans en un hotel de reminiscències colonials, d’acord amb l’estil de la ciutat, descobrim amb les primeres hores del dia la bellesa serena del riu que ens ha d’acollir els propers dies.
Penedo es conserva antiga i reflecteix el passat de Brasil com poques ciutats
Amb només 60.000 habitants, el seu paisatge i la màgia de les seves construccions antigues li atorguen un aire bastant singular. Conserva en bon estat, el que no sempre és fàcil a Amèrica, nombroses esglésies, convents i façanes d’estil colonial, protegides sota un programa de preservació patrimonial i cultural a càrrec de l’estat en el qual intervenen arqueòlegs, historiadors i historiadors de l’art.
Entre els llocs d’interès destaquen el Convent de Sao Francisco, l’Església de Nossa Senhora Dos Anjos, o l’Església Nossa Senhora da Corrente, entre d’altres. La gran majoria són construccions del segle XVIII de gran valor històric i amb un inconfusible estil barroc.
Carrer amunt, carrer avall, intentem arribar a tots els racons d’aquesta bella ciutat
I ens preparem per fer una primera sortida fluvial però en direcció contrària. És a dir, de Penedo fins a la desembocadura del riu, on les seves aigües es troben amb l’Atlàntic a un paisatge de dunes i naturalesa gairebé verge.
En aquesta sortida podem veure les construccions provisionals dels pescadors de la zona als marges del riu, bestiar passejant i un paisatge de vegetació de ribera primer i dunes al final que ens captiva i ens porta a estar gran part del dia amb la càmera enfocant. La imatge de la desembocadura, amb una estreta barrera de sorra separant les aigües fluvials de les oceàniques és una de les més belles del que portem de viatge.
Tornem a Penedo, no sense abans haver tingut l’ocasió de banyar-nos en les seves temperades aigües. Una delícia de jornada que ens avança el que seran els pròxims dies quan pugem el primer tram del riu San Francisco.
Penedo es conserva antiga i reflecteix el passat de Brasil com poques ciutats
Amb només 60.000 habitants, el seu paisatge i la màgia de les seves construccions antigues li atorguen un aire bastant singular. Conserva en bon estat, el que no sempre és fàcil a Amèrica, nombroses esglésies, convents i façanes d’estil colonial, protegides sota un programa de preservació patrimonial i cultural a càrrec de l’estat en el qual intervenen arqueòlegs, historiadors i historiadors de l’art.
Entre els llocs d’interès destaquen el Convent de Sao Francisco, l’Església de Nossa Senhora Dos Anjos, o l’Església Nossa Senhora da Corrente, entre d’altres. La gran majoria són construccions del segle XVIII de gran valor històric i amb un inconfusible estil barroc.
Carrer amunt, carrer avall, intentem arribar a tots els racons d’aquesta bella ciutat
I ens preparem per fer una primera sortida fluvial però en direcció contrària. És a dir, de Penedo fins a la desembocadura del riu, on les seves aigües es troben amb l’Atlàntic a un paisatge de dunes i naturalesa gairebé verge.
En aquesta sortida podem veure les construccions provisionals dels pescadors de la zona als marges del riu, bestiar passejant i un paisatge de vegetació de ribera primer i dunes al final que ens captiva i ens porta a estar gran part del dia amb la càmera enfocant. La imatge de la desembocadura, amb una estreta barrera de sorra separant les aigües fluvials de les oceàniques és una de les més belles del que portem de viatge.
Tornem a Penedo, no sense abans haver tingut l’ocasió de banyar-nos en les seves temperades aigües. Una delícia de jornada que ens avança el que seran els pròxims dies quan pugem el primer tram del riu San Francisco.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris