El passat dissabte 17 de març vam començar el seguiment de la migració prenupcial en una altra estació catalana: la del Canal Vell, situada al Delta de l’Ebre.  Aquesta i la dels Aiguamolls de l’Empordà són les dues estacions catalanes que ara mateix estan incloses en el projecte Piccole Isole de seguiment de la migració prenupcial de passeriformes a la Mediterrània.

El projecte està format per estacions situades sobretot en illes de la Mediterrània mentre que les dues estacions catalanes són continentals. Això permet que es puguin comparar les dades obtingudes en aquests dos tipus d’estacions, i obtenir informació molt valuosa.

Què és millor, migrar pel mar? O per terra?

Per exemple, s’ha vist que, en termes generals, els ocells que s’anellen a les estacions continentals estan en més bones condicions físiques, i esmercen més dies a reposar i alimentar-se abans de reprendre el viatge. En canvi, els ocells que s’anellen a les illes (que acostumen a creuar el mar directament,  segurament perquè tenen més pressa) es troben en pitjors condicions físiques i no s’aturen gaire temps, entre altres coses perquè les illes mediterrànies no tenen les condiciones idònies per alimentar-se i engreixar-se.

Un any fluix

Si comparem les dades d’aquestes dues primeres setmanes de març tant als Aiguamolls de l’Empordà com a Yasmina (Marroc), es veu que enguany el nombre d’anellaments és força més baix que l’any passat.

Imatge d’un becadell sord (Lymnocryptes minimus) anellat recentment al Delta de l’Ebre

Què és millor, viatjar de dia o de nit?

La majoria dels ocells migradors de mida petita viatgen durant la nit. D’aquesta manera optimitzen al màxim el temps i la seguretat del trajecte. Viatjant de nit eviten la majoria de depredadors d’hàbits diürns com els falcons mostatxuts i els esparvers. També, les condicions de desgast físic durant la nit són menors, ja que les condicions atmosfèriques són més estables, la temperatura és més baixa i no els afecta la insolació, evitant d’aquesta manera esforços innecessaris i els efectes de la deshidratació. Aquestes espècies aprofiten el dia per descansar i alimentar-se.

Una excepció a aquesta regla són les orenetes, que viatgen de dia i a la nit s’aturen. En aquest cas ho fan així perquè s’alimenten de petits insectes que volen a certa altura i, per tant, no necessiten aturar-se per alimentar-se.  Aprofiten la nit per reposar i normalment ho fan en grup en el que es coneix com a dormiders. Aquests dormiders se situen normalment a zones protegides al mig dels canyissars amb aigua, també per evitar els depredadors.

Oriol Baltà

Imatge d’una Xivita (Tringa ochropus)