• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici5: Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de ...
Tornar

5: Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel·lícules

28 setembre, 2007
Un equip d’investigadors de la Universitat de Bielefeld (Alemanya) ha analitzat 222 pel·lícules filmades al llarg de 80 anys. Les seves troballes ens ajuden a entendre la imatge estereotipada del científic que difonen les pel·lícules, i que poden influir en la visió que la gent (i els nens i joves) té dels investigadors.

El científic boig habita la medicina, física i química 

Segons l’equip de recerca dirigit per Peter Weingart, la disciplina científica que surt més sovint a les pel·lícules és la recerca mèdica, seguida per la física, la química i la psicologia. Al voltant d’aquests temes és on apareix la figura del científic boig, perillós i malèfic que “travessa barreres ètiques per guanyar coneixement prohibit i fama”, tal i com es mostra a pel·lícules com ara Frankenstein o fins i tot Metropolis.

Els savis benèfics es concentren a les humanitats

Hi ha força menys pel·lícules basades en les Humanitats. Però sorprenentment els científics d’aquests camps són presentats com persones bones i es dona una imatge de confiança en la ciència. A part de les humanitats, aquesta imatge positiva també s’associa a l’antropologia, l’astronomia, la zoologia i la geologia. Només cal veure Voyage dans la lune, de George Melies, on els científics són -simbòlicament- els exploradors de nous mons. També hi ha connotacions positives similars a Forbidden Planet, un clàssic dels anys 50.

Com interpretar aquests resultats? Weingart creu que les controvèrsies morals i ètiques se solen concentrar en la recerca medica (incloent-hi la recerca en la ment) i en les intervencions físiques i químiques a la natura. Segons la interpretació d’aquest autor, aquests camps és on és més fàcil entrar en conflicte amb les fronteres ètiques, i les pel·lícules ho reflecteixen fent servir el recurs del científic transgressor per tal de plantejar els dilemes socials a l’espectador.

Una ciència poc creïble

La ciència s’associa al futur desconegut. Però la ciència mateixa és sovint una ficció. En el 39% dels films els camps científics reals son mostrats en un estadi fictici de desenvolupament. I en un 14,5% addicional es mostren camps ficticis de la ciència. Només un 47% de les pel·lícules mostren un camp científic real, versemblant, creïble, segons Peter Weingart i el seu equip.

La major part de projeccions de futur que es dibuixen son més aviat negatives (distopies) o si més no utopies ambivalents. De fet, una tercera part dels films tracten sobre formes de vida artificials, sobrenaturals, humanes, animals o extraterrestres, o bé sobre clonació, reanimació i immortalitat. Un 20% de les pel·lícules tracten sobre armes, viatges en el temps.

La identitat humana com a argument

De fet, moltes pel·lícules de robots, androides o cyborgs qüestionen en realitat la mateixa identitat humana, com passa a Blade Runner o amb els Borg de Star Trek.  Sobta, d’altra banda, comprovar que hi ha pocs films sobre camps tant controvertits com la genètica i la clonació humana, amb excepcions com Gattaca o Els Nens del Brasil.

A més, el científic típic acostuma a ser un home, blanc i de mitjana edat… però aquest és un tema per a un proper missatge!

David Segarra

 

Referència:

Of Power Maniacs and Unethical Geniuses: Science and Scientists in Fiction Film. Peter Weingart, Claudia Muhl & Petra Pansegrau.  Public Understanding of Science 2003

 

Filmografia recomenada:

Frankenstein

Metropolis.

Voyage dans la lune

Forbidden Planet,

Blade Runner

Gattaca

Etiquetes: Art / Humanitats, Educació, El científic dibuixat, Percepció de la ciència

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Rosina

Maria Teresa Escalas

Mequè

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

14: Quin aspecte tenen els científics segons els nens catalans?

13: Els nois dibuixen científics, i algunes noies dibuixen científiques

12: Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns

11: Lliçons apreses del test Draw a Scientist

10: Dissenya el teu propi científic

9: Científics de cartró

8: Què expressen els rostres dels científics dibuixats?

7: Bates blanques per a l’eternitat

6: Millorar la cultura científica, tot un repte!

5: Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel·lícules

4: Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?

3: Com analitzem el significat d’una imatge

2: Què volem analitzar en els dibuixos?

1: Científics de debò o científics de pel·lícula?

Piulades recents

  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
  • 📣Docent! Vols saber com preparar una xerrada (o una classe) virtual per comunicar, divulgar o ensenyar #ciència? In… https://t.co/jRDVlMKcRy
  • 👏El @termcat , amb la col·laboració de l'@ICOcells i del @ZooBarcelonaa, ha creat la infografia interactiva🐦 "Oce… https://t.co/Yj2Gu63qhb
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar