El científic boig habita la medicina, física i química
Segons l’equip de recerca dirigit per Peter Weingart, la disciplina científica que surt més sovint a les pel·lícules és la recerca mèdica, seguida per la física, la química i la psicologia. Al voltant d’aquests temes és on apareix la figura del científic boig, perillós i malèfic que “travessa barreres ètiques per guanyar coneixement prohibit i fama”, tal i com es mostra a pel·lícules com ara Frankenstein o fins i tot Metropolis.
Els savis benèfics es concentren a les humanitats
Hi ha força menys pel·lícules basades en les Humanitats. Però sorprenentment els científics d’aquests camps són presentats com persones bones i es dona una imatge de confiança en la ciència. A part de les humanitats, aquesta imatge positiva també s’associa a l’antropologia, l’astronomia, la zoologia i la geologia. Només cal veure Voyage dans la lune, de George Melies, on els científics són -simbòlicament- els exploradors de nous mons. També hi ha connotacions positives similars a Forbidden Planet, un clàssic dels anys 50.
Com interpretar aquests resultats? Weingart creu que les controvèrsies morals i ètiques se solen concentrar en la recerca medica (incloent-hi la recerca en la ment) i en les intervencions físiques i químiques a la natura. Segons la interpretació d’aquest autor, aquests camps és on és més fàcil entrar en conflicte amb les fronteres ètiques, i les pel·lícules ho reflecteixen fent servir el recurs del científic transgressor per tal de plantejar els dilemes socials a l’espectador.
Una ciència poc creïble
La ciència s’associa al futur desconegut. Però la ciència mateixa és sovint una ficció. En el 39% dels films els camps científics reals son mostrats en un estadi fictici de desenvolupament. I en un 14,5% addicional es mostren camps ficticis de la ciència. Només un 47% de les pel·lícules mostren un camp científic real, versemblant, creïble, segons Peter Weingart i el seu equip.
La major part de projeccions de futur que es dibuixen son més aviat negatives (distopies) o si més no utopies ambivalents. De fet, una tercera part dels films tracten sobre formes de vida artificials, sobrenaturals, humanes, animals o extraterrestres, o bé sobre clonació, reanimació i immortalitat. Un 20% de les pel·lícules tracten sobre armes, viatges en el temps.
La identitat humana com a argument
De fet, moltes pel·lícules de robots, androides o cyborgs qüestionen en realitat la mateixa identitat humana, com passa a Blade Runner o amb els Borg de Star Trek. Sobta, d’altra banda, comprovar que hi ha pocs films sobre camps tant controvertits com la genètica i la clonació humana, amb excepcions com Gattaca o Els Nens del Brasil.
A més, el científic típic acostuma a ser un home, blanc i de mitjana edat… però aquest és un tema per a un proper missatge!
Referència:
Of Power Maniacs and Unethical Geniuses: Science and Scientists in Fiction Film. Peter Weingart, Claudia Muhl & Petra Pansegrau. Public Understanding of Science 2003
Filmografia recomenada:
Respondre