Per desgràcia, en un cas de fibrosi pulmonar idiopàtica es pot fer relativament poca cosa. Durant molt temps l’únic que es feia era administrar aire amb un contingut cada vegada més gran d’oxigen als pacients. Però arribava un punt que ni respirant oxigen pur s’aconseguia que aquest arribés a la sang. A més, quan el cos està mancat d’oxigen no pot fer correctament les funcions normals.

Les persones amb fibrosi pulmonar es cansen de seguida. Activitats que habitualment es fan sense problemes resulten esgotadores ja que el cos no disposa de prou oxigen per augmentar el metabolisme. Primer costa fer esport, després costa simplement pujar les escales i al final, fins i tot vestir-se representa un gran esforç.

Naturalment s’han buscat tota mena de tractaments. Com que la malaltia està relacionada amb un excés d’activitat dels fibroblasts, s’ha intentat donar medicaments que inhibeixin els fibroblasts, però no ha funcionat. Com que s’ha observat que hi ha hipertensió pulmonar, també s’ha intentat tractaments amb agents hipotensius, però tampoc han funcionat.

Es creia que l’origen de l’activitat dels fibroblasts era una inflamació inicial que no s’acabava de resoldre, de manera que es van intentar tractaments amb antiinflamatoris, però res. I com que sembla que serveixen per tot, també s’han assajat tractaments amb antioxidants. De nou, han resultat ineficients.

En els últims anys els intents han estat més imaginatius. Per exemple, s’han buscat tractaments que indueixin una resposta immunitària dels limfòcits. Sabem que quan el cos està amb les defenses activades els mecanismes de reparació estan inactius (no es pot fer tot alhora). Potser si es posava en marxa el sistema immune, el mecanisme de reparació dels fibroblasts s’aturaria. Però no.

També coneixem alguns dels agents que posen en marxa els fibroblasts. Coses amb sigles com el TGFβ. Potser si els deixem sense activadors el seu creixement s’aturarà. Per això es va intentar amb inhibidors del TGFβ, però, una vegada més, sense èxit.

Avui en dia, l’únic tractament que es pot oferir als pacients de FPI és un trasplantament de pulmó. No sabem aturar el procés, però podem canviar el pulmó. Fàcil de dir, però a la pràctica tampoc és molt freqüent. La malaltia apareix en persones grans, que moltes vegades no estan en condicions de resistir un trasplantament pulmonar. I és que un trasplantament no és poca cosa!

Anna Serrano-Mollar i Daniel Closa