La protohistòria del nord d’Àfrica ha quedat clarament arraconada i emmascarada per una sumptuosa arqueologia romana (el Jaciment de Sbeitla o l’anfiteatre de El Jem son dos bons exemples ) que, a més, va servir, durant època colonial, per justificar la ocupació d’aquells territoris. Així mateix, també el món púnic va restar protagonisme i va afeblir encara més l’interès per les societats preromanes autòctones.

A més, les informacions coherents referents a les societats indígenes nord africanes prèvies a la romanització que provenen de fonts escrites són poques. El motiu és que els historiadors clàssics no s’han interessat pels regnes indígenes fins que aquests són implicats a les guerres púniques[1], en tant que clients o aliats susceptibles de fornir una ajuda militar que pot ser decisiva a les parts en conflicte.

En conjunt, doncs, es va fer palesa la necessitat d’arribar a la coneixença d’aquells ens socials númides a través de l’arqueologia… De quina altra manera, si no, podríem arribar a entendre la formació, la organització social, l’economia, l’arquitectura, la ideologia i, en definitiva el modus vivendi d’aquell poble?.

Precedents de la recerca

Des de finals del segle XIX, s’han realitzat diverses campanyes d’excavació en el jaciment d’Althiburos:

1895: Excavacions realitzades pels lloctinents Ordioni i Quoniam.

1896: Excavacions realitzades pel Sr. Pradère.

1908-1912: Entre aquests anys es realitzaren importants treballs d’excavació a càrrec del Sr. Alfred Merlín.

La major part de les restes visibles foren posades a la vista en el curs d’aquestes primeres campanyes, que s’han centrat en el centre monumental de la ciutat d’Althiburos i els seus accessos immediats en direcció sud-est, és a dir, cap al teatre, tot i que també  han posat al descobert les restes de grans cases sobre la riba dreta de la riera Aïn Oum el Abid. És evident, en tot cas, que l’interès dels excavadors francesos es va limitar, essencialment, a l’estudi del seu centre monumental i a la recuperació d’elements “espectaculars”, com ara els mosaics (generalment datables a partir del s. II d.C.), els quals sovint marquen el punt on s’aturaren els treballs d’excavació, malgrat l’existència d’evidències epigràfiques i d’indicis estructurals sobre el terreny que suggerien l’existència de nivells més antics, fins i tot prerromans.

El 1961, es realitzaren noves recerques a càrrec del Sr. Bouloudhnine, el qual finalitzà l’excavació d’una important casa periurbana: l’Edifici dels Asclepieia .

Amb tot, els motius que ens van dur a seleccionar Althiburos, com es deduïble, han estat, en part, l’aparició d’aquests indicadors de la presència de restes anteriors a l’ocupació romana.

En els propers missatges us explicarem com es el dia a dia de la feina que fem els arqueòlegs i anirem aprofundint el coneixement dels númides.

Fins al proper missatge!

L’Equip científic

[1] Les guerres púniques van enfrontar Roma amb els punics o cartaginesos. Aquests enfrontaments, que foren un total de tres i que van tenir lloc entre el 262 aC i 146 aC, amb espais de pau intermitjos, van acabar amb la destrucció de Cartago