• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici3: Disseny de la campanya
Tornar

3: Disseny de la campanya

18 maig, 2007

Selecció i ubicació de les estacions

BARCELONA, perquè Barcelona? Efectes en la salut.

Les partícules en suspensió tenen un impacte demostrat en la salut humana. D’aquí l’especial interès de l’estudi d’aquest contaminant atmosfèric. Actualment, la principal font d’emissió de partícules en suspensió a les zones urbanes és el tràfic rodat. Els vehicles emeten partícules tant a través de la combustió del combustible, com de l’abrasió de rodes, de frens i del ferm de rodament.

L’àrea metropolitana de Barcelona té una població pròxima als 4,5 milions d’habitants, unes estructures molt denses, amb poques zones verdes i una orografia dominada per la Serra de Collserola (que actua de pantalla enfront de la dispersió de contaminants) i les conques del Besòs i del Llobregat (en les quals es concentra un potent teixit industrial). Si, a més, tenim en compte que el clima (caracteritzat per períodes llargs sense precipitació, poca ventilació atmosfèrica de les conques), que afavoreix poc la dispersió de contaminants, se’ns planteja un escenari propici per a acumular el material particulat en suspensió. Aquest és el motiu de la selecció de la ciutat de Barcelona.

El segon dilema a resoldre és: on mesurem la contaminació?

Per a l’estudi, hem elegit una zona de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) pròxima a les emissions del trànsit rodat d’una artèria de circulació densa, tal com és l’Avinguda Diagonal. Els nivells de fons urbà representen el núvol de contaminació urbana i poden representar més a l’exposició a la qual estan sotmesos els ciutadans que no a les mesures a les estacions molt properes al tràfic. Es selecciona la terrassa (dues plantes d’alçada) de l’edifici del nostre centre: l’Institut d’Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E).

Aquí hi tenim instal·lada l’estació amb els aparells de mesura i de mostratge d’aerosols atmosfèrics. Més endavant ja veurem com funcionen.

Fins el proper missatge!

Envieu-nos més preguntes!

L’equip científic

Catalunya des del satèl·lit

Visió de Catalunya des del satèl·lit on es mostra la situació de Barcelona.

És aquí on es localitza l’estació de mesura i de mostratge d’aerosols atmosfèrics a l’Institut d’Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E) a Barcelona.

L'Eixample i la Diagonal de Barcelona

L’Eixample i la Diagonal de Barcelona vistes des del satèl·lit.

Ens apropem a la localització de l’estació de mesura i de mostratge d’aerosols atmosfèrics a l’Institut d’Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E).

La Diagonal de Barcelona

La Diagonal de Barcelona vista des del satèl·lit.

Aquí és on es localitza l’estació de mesura i de mostratge d’aerosols atmosfèrics a l’Institut d’Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E). És una estació de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) propera a les emissions del tràfic rodat d’una artèria de circulació densa, tal com és l’Avinguda Diagonal.

Campus Universitari a la Diagonal de Barcelona

Detalls de la localització de l’estació de mesura i de mostratge d’aerosols atmosfèrics a l’Institut d’Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E). És una estació de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) propera a les emissions del tràfic rodat d’una artèria de circulació densa, tal com és l’Avinguda Diagonal.

Etiquetes: Com és l'aire que respirem?, Espais naturals, Mediambient, Química, Salut, residus / contaminació

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Fulvio Amato

Andrés Alastuey

Xavier Querol

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

20: La campanya s’ha acabat, però: com podem reduir la contaminació?

19: Diferències entre el Montseny i Barcelona

18: De què estan fetes les partícules a Barcelona?

17: De què estan fetes les partícules del Montseny?

16: Primers resultats de química

15: Què són les intrusions africanes?

14: Què fem amb els residus del laboratori?

13: Com interpretem les dades al llarg del temps?

12: A vista d’ocell des del Passeig Marítim de Barcelona!

11: Què són les tècniques analítiques?

10: Anem a tractar les mostres al laboratori!

9: Pesem els filtres al laboratori!

8: Comencem el mostratge a Barcelona i al Montseny!

7: Anem a preparar els filtres!

6: Propietats del material particulat (PM)

5: Quins instruments seleccionem per a la mesura dels aerosols?

4: Disseny de la campanya

3: Disseny de la campanya

2: Quines escales té la contaminació atmosfèrica?

1: Què vol dir contaminació atmosfèrica?

Piulades recents

  • 🎨Ajudem a emplenar les xarxes amb dibuixos de 👩‍🔬científiques! Participa en el concurs de @icmabCSIC! 👇 https://t.co/YZlpECZfDY
  • 📣Es posa en marxa a l'Hospitalet el programa #PetitsTalentsCientífics per fomentar l’interès per les #ciències entr… https://t.co/0Dlpgobl79
  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar