Les partícules en suspensió tenen un impacte demostrat en la salut humana. D’aquí l’especial interès de l’estudi d’aquest contaminant atmosfèric. Actualment, la principal font d’emissió de partícules en suspensió a les zones urbanes és el tràfic rodat. Els vehicles emeten partícules tant a través de la combustió del combustible, com de l’abrasió de rodes, de frens i del ferm de rodament.

L’àrea metropolitana de Barcelona té una població pròxima als 4,5 milions d’habitants, unes estructures molt denses, amb poques zones verdes i una orografia dominada per la Serra de Collserola (que actua de pantalla enfront de la dispersió de contaminants) i les conques del Besòs i del Llobregat (en les quals es concentra un potent teixit industrial). Si, a més, tenim en compte que el clima (caracteritzat per períodes llargs sense precipitació, poca ventilació atmosfèrica de les conques), que afavoreix poc la dispersió de contaminants, se’ns planteja un escenari propici per a acumular el material particulat en suspensió. Aquest és el motiu de la selecció de la ciutat de Barcelona.

El segon dilema a resoldre és: on mesurem la contaminació?

Per a l’estudi, hem elegit una zona de fons urbà (el Campus Universitari de Pedralbes) pròxima a les emissions del trànsit rodat d’una artèria de circulació densa, tal com és l’Avinguda Diagonal. Els nivells de fons urbà representen el núvol de contaminació urbana i poden representar més a l’exposició a la qual estan sotmesos els ciutadans que no a les mesures a les estacions molt properes al tràfic. Es selecciona la terrassa (dues plantes d’alçada) de l’edifici del nostre centre: l’Institut d’Investigació de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) (41°23′N, 2°11′E).

Aquí hi tenim instal·lada l’estació amb els aparells de mesura i de mostratge d’aerosols atmosfèrics. Més endavant ja veurem com funcionen.

Fins el proper missatge!

Envieu-nos més preguntes!

L’equip científic