Ja són cinc els anys en que fem treball de camp a l’Índia. Després de tres excavacions i milers de mostres recollides ha arribat el moment de fer una pausa. Hem decidit que no excavarem a l’Índia durant els propers anys, com a mínim no organitzarem grans expedicions com hem fet fins ara.

El menjar i les tradicions hindús ja formen part del nostre dia a dia (qui pot resistir-se a un chai a mitja tarda?), i a l’Índia hem tingut l’oportunitat de conèixer gent increïble amb la qual continuarem treballant durant els propers anys. En resum, trobarem a faltar la que ha esdevingut la nostra segona casa.

I ara què?

Malgrat que en certa manera el NoGAP arriba a la seva fi, la feina no està ni molt menys acabada. Ara necessitem temps per analitzar les dades, reflexionar i donar a conèixer els resultats de la nostra recerca (una part importantíssima de la nostra feina).

Ara estem involucrats en un projecte anomenat SimulPast, que té com finalitat la simulació amb ordinador de determinats comportaments humans del passat per tal d’entendre els mecanismes de canvi en la història de la societat humana. El nord del Gujarat representa un del set casos d’estudi del projecte. Utilitzarem part de les dades recollides en aquesta campanya per donar suport a la coherència de les simulacions que anirem creant.

Moltes gràcies a tots!

Els missatges que hem anat escrivint per Recerca en Acció han estat principalment una forma de compartir les nostres experiències amb vosaltres, però també ens han servit per reflexionar sobre la nostra feina. Seure cada dia a escriure després de treballar pot semblar feixuc, però us puc assegurar que hem passat molt bones estones preparant els missatges i els vídeos entre tots. No podem deixar d’agrair als coordinadors de Recerca en Acció la possibilitat que ens han donat de participar en aquesta magnífica iniciativa i la seva feina d’edició dels missatges.

Com ja hem dit, el projecte NoGAP porta cinc anys treballant al Gujarat. Durant aquest temps és molta la gent que ha aportat el seu granet de sorra per que les coses tiressin endavant. Gent com la Viky, la Núria, en David, en Javi i en Charlie, que van participar en campanyes anteriors; o gent com en Raju, en Kaju, en Shalim o en Kani, que amb el seu esforç i la seva feina amb fet de la nostra estada al camp una experiència que recordarem tota la nostra vida.

També, és clar, us donem les gràcies per la vostra fidelitat a aquest blog. Esperem que hagueu gaudit llegint-lo tant com nosaltres escrivint-lo. Bones festes a tothom!

Juanjo García-Granero