El voltor negre (Aegypius monachus), junt al voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus), són les quatre espècies de rapinyaires necròfags que viuen al Paleàrtic.

El voltor negre viu des de la península ibèrica fins a la Xina, encara que les seves poblacions occidentals han patit una forta regressió en els darrers decennis. Sortosament s’està recuperant a l’estat espanyol, on ha passat d’una població estimada en només 190 parelles el 1973, a les 1.334 el 2001. Aquest augment respon a la protecció que gaudeixen totes les rapinyaires, a la tutela de les seves colònies i a la gestió eficient de les seves poblacions amb l’ajut de canyets.

A Mallorca hi resideix una petita població de voltor negre amb unes 11 parelles nidificants i uns 110 exemplars en total, salvada d’una extinció segura gràcies a la feina feta per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre i el Govern de les Illes, continuant la tasca pionera duta a terme pel GOB (Grup d’Ornitologia Balear) i la Societat d’Història Natural de les Illes Balears.

A Catalunya, i al Pirineu en general, el voltor comú es va extingir al segle XIX, i es pot dir que l’any 2007 marca l’inici de la seva recuperació. En aquests moments hi ha un aviari de reintroducció a la Reserva de Caça de Boumort, gestionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i un altre a la Muntanya d’Alinyà propietat de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, on hi ha diversos exemplars (6 i 4 respectivament), cedits per GREFA (Grupo de rehabilitación de la fauna autóctona y su hábitat) de Madrid, i per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre, radicada a Mallorca i que coordina les reintroduccions a nivell internacional, desde França als Balcans.

A finals del 2007 el voltor negre acompanyarà les altres tres espècies de carronyaires presents al pirineu català, i així, apart de recuperar una espècie perduda i d’augmentar la biodiversitat, el medi comptarà amb una peça important per la eliminació de cadàvers, i quedarà constituïda una població que servirà de pont entre els voltors negres ibèrics i les poblacions recentment reintroduides al Parc Nacional de Cevennes, al massís central francès, i posteriorment als Alps marítims.

Sempre he dit i pensat que quan algú treballa en positiu per un espai o una espècie, l’espai o l’espècie milloren segur, i a més, les espècies són agraïdes. Així, des de que es va començar a parlar del projecte, i encara els darrers dies, un voltor negre salvatge ja acompanya els voltors comuns al prepirineu català. Un símptoma molt esperançador pel futur de l’espècie al nostre país.

Jordi Sargatal Vicens