• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici18: El retorn del voltor negre al Pirineu català
Tornar

18: El retorn del voltor negre al Pirineu català

25 abril, 2007

Jordi Sargatal ens presenta els projectes de reintroducció que hi ha en marxa a les serres de Boumort i Alinyà.

A Catalunya, i al Pirineu en general, el voltor negre es va extingir al segle XIX, i es pot dir que l?any 2007 marca l?inici de la seva recuperació.

 El voltor negre (Aegypius monachus), junt al voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus), són les quatre espècies de rapinyaires necròfags que viuen al Paleàrtic.

El voltor negre viu des de la península ibèrica fins a la Xina, encara que les seves poblacions occidentals han patit una forta regressió en els darrers decennis. Sortosament s’està recuperant a l’estat espanyol, on ha passat d’una població estimada en només 190 parelles el 1973, a les 1.334 el 2001. Aquest augment respon a la protecció que gaudeixen totes les rapinyaires, a la tutela de les seves colònies i a la gestió eficient de les seves poblacions amb l’ajut de canyets.

A Mallorca hi resideix una petita població de voltor negre amb unes 11 parelles nidificants i uns 110 exemplars en total, salvada d’una extinció segura gràcies a la feina feta per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre i el Govern de les Illes, continuant la tasca pionera duta a terme pel GOB (Grup d’Ornitologia Balear) i la Societat d’Història Natural de les Illes Balears.

A Catalunya, i al Pirineu en general, el voltor comú es va extingir al segle XIX, i es pot dir que l’any 2007 marca l’inici de la seva recuperació. En aquests moments hi ha un aviari de reintroducció a la Reserva de Caça de Boumort, gestionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i un altre a la Muntanya d’Alinyà propietat de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, on hi ha diversos exemplars (6 i 4 respectivament), cedits per GREFA (Grupo de rehabilitación de la fauna autóctona y su hábitat) de Madrid, i per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre, radicada a Mallorca i que coordina les reintroduccions a nivell internacional, desde França als Balcans.

A finals del 2007 el voltor negre acompanyarà les altres tres espècies de carronyaires presents al pirineu català, i així, apart de recuperar una espècie perduda i d’augmentar la biodiversitat, el medi comptarà amb una peça important per la eliminació de cadàvers, i quedarà constituïda una població que servirà de pont entre els voltors negres ibèrics i les poblacions recentment reintroduides al Parc Nacional de Cevennes, al massís central francès, i posteriorment als Alps marítims.

Sempre he dit i pensat que quan algú treballa en positiu per un espai o una espècie, l’espai o l’espècie milloren segur, i a més, les espècies són agraïdes. Així, des de que es va començar a parlar del projecte, i encara els darrers dies, un voltor negre salvatge ja acompanya els voltors comuns al prepirineu català. Un símptoma molt esperançador pel futur de l’espècie al nostre país.

Jordi Sargatal Vicens

Etiquetes: Animals, Catalunya, Dins el niu del trencalòs, Pirineus, Rapinyaires, Trencalòs

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Jordi Bas Casas

Joan Bertran

Ramon Torres

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge 24: Rescatat per primer cop el segon poll d’un niu de trencalòs

21: Balanç provisional de la reproducció l’any 2007

20: Cal investigar per a conservar?

19: Establint una meta-població de trencalòs al Sud – Oest d’Europa

18: El retorn del voltor negre al Pirineu català

17: Morts poc naturals

16: Visita a la Vall dels Voltors

15: Localitzada una nova parella de trencalòs a l’Alt Urgell

14: Blanc, groc o taronja? El color del trencalòs

13: Rapinyaires necròfags i bestiar domèstic

12: El trencalòs torna a Andalusia

Ménage à trois (els trios poliàndrics en el trencalòs)

10: Comprovem dos nous fracassos reproductors

Germans mal avinguts: el cainisme del trencalòs

8: Balanç provisional de la temporada reproductora

7: el trencalòs torna als Alps

6: Baixem al niu d’un trencalòs

La (baixa) productivitat del trencalòs

La reproducció del trencalòs

3: Per què ho fem, tot això?

L’alimentació del trencalòs

1: Comencem el seguiment del trencalòs

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar