La contaminació atmosfèrica s’estudia a vàries escales. La podem observar de més lluny o de més aprop. Com s’anomenen les diferents escales d’observació? Doncs es diuen escala: global, intermèdia i local.
L’escala global fa referència a problemes tals com el canvi climàtic o la destrucció de la capa d’ozó.
L’escala intermèdia es refereix a problemes amb dimensions de centenars i mil·lers de quilòmetres. En són exemples la pluja àcida del nord d’Europa o els episodis d’ozó a centenars de quilòmetres que s’esdevenen a Àsia i a Europa.
Finalment, l’escala local fa referència a problemes de qualitat de l’aire a l’entorn dels focus d’emissió. En aquest cas en són exemples la contaminació atmosfèrica en àrees urbanes o al voltant de zones industrials.
L’actual projecte es centra en l’estudi de la qualitat de l’aire a Barcelona i als seus voltants (Montseny). Malgrat que tenim en compte que molts d’aquests problemes no es poden analitzar independentment, sense tenir en compte les altres dues escales.
Mireu les fotografies atentament. Ja heu fet l’experiment?
Us esperem al proper missatge!
L’equip científic
Exemple de contaminació atmosfèrica a microescala: la contaminació causada per les emissions locals urbanes i industrials. A la fotografia s’observa l’impacte de les emissions d’un plomall de contaminació industrial en la qualitat de l’aire en superfície a La Rábida (Huelva).
L’autor de la fotografia és Jesús de la Rosa del Departamento de Geología (Universidad de Huelva).
Exemple de contaminació atmosfèrica a macro-mesoescala: transport de contaminants i d’acidificació. A la imatge dreta superior es mostra com el sulfat és transportat des de l’Est d’Europa fins a Espanya, durant el 13 d’Abril del 2002.
Aquests mapes d’aerosols són del Naval Research Laboratory (Monterrey-USA).
Exemple de contaminació atmosfèrica a escala global: els aerosols de material carbonós (combustió de combustibles fòssils i biomassa, incendis,…) i la pols mineral (zones desèrtiques) tenen un impacte important a la distribució global d’aerosols a la Terra. Aquests, a la vegada, modulen el balanç radiatiu terrestre.
A la imatge s’observa aquesta distribució i la seva variació estacional, a través dels mapes d’espessor òptic d’aerosols de la NASA Langley Atmospheric Sciences Data Center, obtingut pel Multi-angle Imaging SpectroRadiometer (MISR) instrument.
Respondre