Després de la seva aventura àrtica (vegeu el missatge anterior), Karl Weyprecht es va adonar de  dues coses. La primera és que la ciència i l'aventura no poden anar  juntes. Si estic patint per no morir de fred i de fam, difícilment  dedicaré ni un instant a mesurar la temperatura amb precisió. I la  segona, que l'Àrtic és molt gran i inaccessible, de manera que només  fent un esforç conjunt de molts països de forma simultània es pot  arribar a tenir prou informació per entendre com funciona.

Gràcies en  bona mesura als seus esforços, la Societat Meteorològica Internacional  va assumir aquestes ideés i es van materialitzar en el primer Any Polar Internacional (API). Des de l'agost de 1882 fins al de 1883, 11 països van establir 12 estacions a diferents parts de l'Àrtic i van obtenir el primer conjunt de dades rigoroses sobre aquesta zona desconeguda.

El segon API es va fer el 1932-1933 amb la participació de 44 països  amb 60 estacions. Les grans novetats van ser el telèfon, la ràdio i  els avions. El tercer API es va fer el 1957-1958 amb 67 països i 8.000  estacions. En aquest cas, les grans novetats tecnològiques van ser el  radar i els primers satèl·lits artificials. Així doncs, fa cinquanta  anys des de l'últim API. Per això, el març de 2007 va començar  oficialment el 4rt API. Aquesta vegada durarà dos anys, per poder  estudiar un cicle anual complet a l'Àrtic i un altre a l'Antàrtida i  el nombre de científics que hi participen es de diversos milers. Les grans novetats tecnològiques són la utilització de vehicles autònoms, la  sensibilitat a distància (remote sensing), les xarxes d'obtenció de  dades automàtiques, les comunicacions per internet i la genòmica. 

Evidentment, el gran tema unificador és el canvi global. Dues de les  característiques més importants d'aquest quart API són la participació de la  gent autòctona de les zones polars (de l'Àrtic, perquè a l'Antàrtida  mai ha viscut cap població humana) i l'esforç de difusió i divulgació per aconseguir una ciutadania ben informada.

En aquesta campanya a bord del vaixell Amundsen, nosaltres també contribuïm  en tots els aspectes d'aquest API. L'objectiu fonamental de la nostra  campanya és determinar com respon l'ecosistema de l'Oceà Àrtic  costaner a l'augment de les temperatures. Per estudiar aquest problema s'utilitza el que s'anomena "les dues formes de coneixement"; una és la de la ciència experimental moderna i l'altre els coneixements que els Inuit i el Inuvialuit han adquirit després de milers d'anys de  viure a l'Àrtic. De tot això en parlarem en els propers missatges.

Finalment, la divulgació és una gran prioritat. Un exemple és aquest  projecte de Recerca en Acció. I dos més són les "Escoles a bord" i els  "Periodistes a bord". Aquests dos programes permeten portar dalt l'Amundsen respectivament estudiants de batxillerat i periodistes de  tot el món, per què visquin aquesta petita aventura científica en  directe i la comuniquin als seus companys. A Catalunya hem tingut la  sort de tenir representats als dos programes: La Patricia Álvarez i el  seu professor Josep Marlés i el periodista Toni Pou (mireu l'equip  científic). En els propers dies també podreu saber les seves  experiències.

En conclusió, l'API és la iniciativa científica més gran, més  multidisciplinar i amb més ambició que s'hagi fet mai, és una  oportunitat per fer conscient la ciutadania de la importància de les  zones polar i la urgència d'estudiar-les i és un exemple espectacular de cooperació internacional. Durant aquest API confiem en que la única aventura sigui l'aventura de la ciència.

Benvinguts a l'Àrtic !

Carles Pedrós Alió