• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciMissatge 2: Pot ser un cometa més gran que el Sol? ...
Tornar

Missatge 2: Pot ser un cometa més gran que el Sol?

31 març, 2008
La nit del 23 al 24 d?octubre de 2007, el cometa Holmes va patir una erupció que el va convertir en un astre localitzable a simple vista.

De sobte,  el cometa Holmes  va adoptar l'aspecte d'una estrella qualsevol, i segons passaven els dies, va  desenvolupar una coma molt important i una feble cua. L'Observatori del Montsec va poder fer-ne el seguiment. Avui us expliquem aquest cas com un exemple d'allò que es pot arribar estudiar des de el nostre Observatori.

Què és un cometa?

Algú va dir una vegada que un cometa és com una bola de gel brut. I, efectivament, aquesta descripció s'aproxima bastant a la realitat. Un cometa està format principalment per una barreja de gel d'aigua, gel sec (gel de diòxid de carboni), amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats. Els cometes són petits cossos, però de vegades desenvolupen grans atmosferes i cues, algunes de les quals poden arribar a mesurar milions de quilòmetres!

Al contrari que els planetes, els cometes solen tenir òrbites molt el·líptiques (que s'allunyen molt d'una circumferència), de manera que la seva distància al Sol pot variar molt: la major part del temps es troben molt lluny de la nostra estrella, però hi ha moments en els què es poden apropar bastant. Quan són lluny del Sol, els cometes són astres de com a molt unes poques desenes de km de diàmetre, sense gaire activitat a la seva superfície. Però quan un cometa s'apropa al Sol, els materials volàtils presents a la seva superfície se sublimen (passen de sòlid a gas), formant una atmosfera al voltant del nucli sòlid (l'anomenada coma) i les famoses cues. Normalment, un cometa té dues cues: una de gas, dirigida en sentit contrari a la direcció dels raigs de llum (fotons) provinents Sol, i una de pols, alineada entre la cua de gas i la trajectòria del cometa, segons podeu veure en aquesta imatge.

Les cues dels cometes poden arribar a ser molt llargues. Per exemple, la cua del cometa Halley, en la seva aparició de l'any 1910, va arribar a tenir una extensió de més de 30 milions de km (una cinquena part la distància de la Terra al Sol).

L'erupció del cometa 17/P Holmes l'octubre de 2007

El cometa 17/P Holmes és un cometa periòdic (cada 6 anys i 10 mesos completa una òrbita al voltant del Sol) descobert l'any 1892 per l'astrònom aficionat britànic Edwin Holmes. Aquell any, el cometa es va fer visible a ull nu sense avís previ durant unes poques setmanes. Es va tornar a observar els anys 1899 i 1906, però llavors, i degut a la seva baixa brillantor, es va perdre fins que l'astrònoma Elizabeth Roemer el va tornar a observar l'any 1964. Des de llavors, gràcies als càlculs orbitals més refinats i als telescopis més potents, s'ha pogut observar cada cop que s'apropava al Sol. No obstant, sempre havia estat un cometa molt feble, només accessible a telescopis relativament grans.

Durant la tardor de 2007, el cometa tornava a situar-se en el punt de la seva òrbita més proper al Sol. Com acostumava a passar, era un cometa poc brillant, de la magnitud 17 (25.000 vegades més dèbil que l'astre més feble que es pot observar a ull nu). Tot va canviar, però, la nit del 23 al 24 d'octubre. En menys 42 hores, el cometa passava de la magnitud 17 a la 2,8; és a dir, en poques hores va multiplicar la seva brillantor per un factor 475.000. El cometa havia patit una erupció similar a la de l'any 1892, i s'havia convertit en un astre fàcilment localitzable a simple vista. Durant les primeres hores, el seu aspecte visible a ull nu era puntual, com el d'una estrella qualsevol. Però segons passaven els dies, anava desenvolupant una coma molt important, i posteriorment una feble cua.

El cometa Holmes observat des de l'OAdM

Els cometa era un objectiu clar pel Telescopi Joan Oró (TJO) de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM): un fenomen astronòmic inesperat davant del qual s'ha de reaccionar amb celeritat. Menys de 48 hores després del descobriment de l'erupció del cometa, s'obtenien les primeres imatges a través del TJO. En dies subsegüents es van realitzar més observacions, que van permetre als astrònoms de l'OAdM estimar el ritme d'expansió de la coma del cometa: més de 5.000 km/h durant les primeres 48 hores, i a més de 2.000 km/h en les següents 72 hores.

Actualment s'estan analitzant les imatges obtingudes durant tot el procés de l'erupció per estudiar el seu origen, que probablement respon a un trencament de la superfície del cometa, que va alliberar grans quantitats de gas i pols.

Fins al proper missatge!

L'Equip científic

Les cues dels cometes

Cues de gas (de color blau) i pols (groc) d'un cometa.  

 Normalment, els cometes tenen dues cues: una de gas, dirigida en sentit contrari a la direcció dels raigs de llum (fotons) provinents Sol, i una de pols, alineada entre la cua de gas i la trajectòria del cometa.

A pot ser un cometa més gran que el Sol? ho expliquem a fons.

Òrbita del cometa 17/p Holmes

Òrbita del cometa 17/p Holmes al voltant del Sol, dibuixada junt amb les òrbites dels planetes Mercuri, Venus, Terra, Mart i Júpiter. Es representen les posicions de tots els astres pel 25 d'octubre de 2007.

La nit del 23 al 24 d'octubre de 2007, el cometa Holmes va patir una erupció que el va convertir en un astre localitzable a simple vista. De sobte,  va adoptar l'aspecte d'una estrella qualsevol, i segons passaven els dies, va  desenvolupar una coma molt important i una feble cua.  Per saber què va passar, feu clic aqui.

El cometa Holmes des de l'Observatori del Montsec

Imatges del cometa 17/P Holmes obtinguda des de l'OAdM el 29 d'octubre de 2007.

L'any 2007 aquest cometa va patir una erupció que el va tornar sobtadament visible.

Vegeu el missatge número 2: Pot ser un cometa més gran que el Sol?

Observador: David Fernández

 

 

Etiquetes: Astronomia, El robot astrònom del Montsec, Robòtica, Tecnologia, Òptica

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Josep Maria

Ignasi

David

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge 10: Us esperem al Montsec!

Missatge 9: Planetes al voltant d’altres estrelles

Missatge 8: Veïns que cal tenir controlats.

Missatge 7: El color de les estrelles

Missatge 6: I què es pot veure mitjançant aquest telescopi?

Missatge 5: Com fer que un telescopi es comporti com un robot

Missatge 4: Telescopis de tota mena

Missatge 3: Per què al Montsec? La problemàtica de la contaminació lumínica

Missatge 2: Pot ser un cometa més gran que el Sol?

Missatge 1: Benvinguts a l’Observatori Astronòmic del Montsec!

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar