Hi ha poques dades sobre les causes no naturals de mortalitat del trencalòs. L’any 2001 es va publicar un dels pocs estudis que hi ha sobre el tema, elaborat per Antoni Margalida i Rafael Heredia. En aquest treball es recopilava informació sobre 21 accidents succeïts els darrers 17 anys. D’aquests, se sap que 7 exemplars van morir a trets, 7 més per la ingestió de verins, i 5 van morir per col·lisió amb línies elèctriques.

La mortalitat del trencalòs deguda a les línies elèctriques es produeix com a conseqüència de la col·lisió dels ocells amb els cables.  En les línies d’alta tensió, la col·lisió es produeix amb el cable de terra, més prim i menys visible que la resta. Les línies, però, on s’han registrat més col·lisions són les de mitjana tensió, de 25-30 kV. Fins a l’actualitat (any 2006) s’ha documentat la mort de 12 exemplars als Pirineus.

Per pal·liar el problema, a Catalunya, s’han col·locat salvaocells en diferents punts o trams perillosos per a l’espècie, a les comarques del Pallars Sobirà, la Noguera i l’Alt Urgell. Els salvaocells son uns elements que fan visibles els cables des de lluny, fent que la seva presència sigui evident als ocells.

El problema de les línies elèctriques també afecta a molts altres rapinyaires, com ara les àligues, però d’una forma diferent: els ocells s’electrocuten quan  s’aturen en les torres o suports. L’article Aplicació de mesures per prevenir l’electrocució d’aus en línies elèctriques explica com es comença a afrontar un problema que a Catalunya causa la mort d’uns 3.000 ocells cada any, la majoria rapinyaires. L’article ha estat preparat per l’Equip Biologia de la Conservació del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.

El retorn del verí

Sembla que l’ús del verí va ser la causa principal que el trencalòs desaparegués de la major part de la Península al llarg del segle XX. Ara, quan la recuperació de l’espècie era ja una realitat, ha tornat a ressorgir aquesta problemàtica, quasi bé oblidada. Entre 1994 i 2001 s’han localitzat un mínim de 9 exemplars intoxicats en el conjunt dels Pirineus. Actualment el total d’ocells enverinats o intoxicats dels que es té constància al conjunt dels Pirineus puja ja als 31 exemplars. Les xifres d’enverinament d’altres espècies tan amenaçades com l’àguila imperial (Aquila adalberti), amb 68 exemplars enverinats, l’aufrany (85 ocells enverinats) o el voltor negre (Aegypius monachus), amb 238 ocells enverinats, arreu de la península Ibèrica (Hernández, 1999), posen de manifest que el problema del verí es més important del que es pensava i que podria conduir novament la població de trencalòs cap a una situació crítica, invalidant tots els esforços econòmics i humans invertits durant anys en la seva conservació. No cal dir que l’ús del verí està estrictament prohibit i penat per la Llei.

Finalment els trets constitueixen la tercera causa de mortalitat del trencalòs als Pirineus. Aquests és una activitat il·legal, que actualment està penada amb una multa d’uns 9.000 euros, que pot portar a exigir responsabilitats penals al caçador i fins i tot pot veure castigat el seu acte amb la presó.