• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici17: Morts poc naturals
Tornar

17: Morts poc naturals

24 abril, 2007

Uns 31 trencalossos han mort enverinats als Pirineus als darrers anys

La col·lisió amb línies elèctriqes, els verins i la caça furtiva són els principals factors de mortalitat no natural de l’espècie.

Hi ha poques dades sobre les causes no naturals de mortalitat del trencalòs. L’any 2001 es va publicar un dels pocs estudis que hi ha sobre el tema, elaborat per Antoni Margalida i Rafael Heredia. En aquest treball es recopilava informació sobre 21 accidents succeïts els darrers 17 anys. D’aquests, se sap que 7 exemplars van morir a trets, 7 més per la ingestió de verins, i 5 van morir per col·lisió amb línies elèctriques.

La mortalitat del trencalòs deguda a les línies elèctriques es produeix com a conseqüència de la col·lisió dels ocells amb els cables.  En les línies d’alta tensió, la col·lisió es produeix amb el cable de terra, més prim i menys visible que la resta. Les línies, però, on s’han registrat més col·lisions són les de mitjana tensió, de 25-30 kV. Fins a l’actualitat (any 2006) s’ha documentat la mort de 12 exemplars als Pirineus.

Per pal·liar el problema, a Catalunya, s’han col·locat salvaocells en diferents punts o trams perillosos per a l’espècie, a les comarques del Pallars Sobirà, la Noguera i l’Alt Urgell. Els salvaocells son uns elements que fan visibles els cables des de lluny, fent que la seva presència sigui evident als ocells.

El problema de les línies elèctriques també afecta a molts altres rapinyaires, com ara les àligues, però d’una forma diferent: els ocells s’electrocuten quan  s’aturen en les torres o suports. L’article Aplicació de mesures per prevenir l’electrocució d’aus en línies elèctriques explica com es comença a afrontar un problema que a Catalunya causa la mort d’uns 3.000 ocells cada any, la majoria rapinyaires. L’article ha estat preparat per l’Equip Biologia de la Conservació del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.

El retorn del verí

Sembla que l’ús del verí va ser la causa principal que el trencalòs desaparegués de la major part de la Península al llarg del segle XX. Ara, quan la recuperació de l’espècie era ja una realitat, ha tornat a ressorgir aquesta problemàtica, quasi bé oblidada. Entre 1994 i 2001 s’han localitzat un mínim de 9 exemplars intoxicats en el conjunt dels Pirineus. Actualment el total d’ocells enverinats o intoxicats dels que es té constància al conjunt dels Pirineus puja ja als 31 exemplars. Les xifres d’enverinament d’altres espècies tan amenaçades com l’àguila imperial (Aquila adalberti), amb 68 exemplars enverinats, l’aufrany (85 ocells enverinats) o el voltor negre (Aegypius monachus), amb 238 ocells enverinats, arreu de la península Ibèrica (Hernández, 1999), posen de manifest que el problema del verí es més important del que es pensava i que podria conduir novament la població de trencalòs cap a una situació crítica, invalidant tots els esforços econòmics i humans invertits durant anys en la seva conservació. No cal dir que l’ús del verí està estrictament prohibit i penat per la Llei.

Finalment els trets constitueixen la tercera causa de mortalitat del trencalòs als Pirineus. Aquests és una activitat il·legal, que actualment està penada amb una multa d’uns 9.000 euros, que pot portar a exigir responsabilitats penals al caçador i fins i tot pot veure castigat el seu acte amb la presó.

Àliga perdiguera electrocutada

Un mascle adult d’àliga perdiguera mort per electrocució.

En moltes espècies de rapiunyaires, l’electrocució ha esdevingut una de las principals causes de mortalitat, sino la primera.

Font: Equip de Biologia de la Conservació – Àliga Perdiguera

Cable anticol.lisió

Detall dels cables d’una línia de transport d’electricitat, on s’ha senyalitzat amb espirals anticol·lisió el cable de presa de terra (el menys visible, i per tant el més perillós, situat a l’esquerra de la imatge). Aquestes espirals fan més evident l’existència  d’aquest cable per als ocells per tal d’evitar els accidents per col.lisió.

Font: Equip de Biologia de la Conservació – Àliga Perdiguera

Suport elèctric perillòs per a les aus

Suport elèctric perillós per als ocells, on la fase conductora central passa per sobre d’un possible punt de posada de l’au.

L’electrocució accidental de les aus es dona especialment en les línies de distribució, vulgarment anomenades de mitjana tensió (15-66 kV), quan una au es para en un suport elèctric i toca a la vegada dos cables conductors o bé fa massa entre el suport (metàl·lic) i un dels cables. Es calcula que a Catalunya moren electrocutats cada any més de 3.000 ocells, la gran majoria de mida gran, com ara els rapinyaires.

Font: Equip de Biologia de la Conservació – Àliga Perdiguera

Suport elèctric segur per als ocells

Suport corregit on la fase conductora central es fa passar per sota del travesser on es pot posar l’au. Així s’evita el risc d’electrocució per als ocells.

Hom calcula que corregint el 6% dels postes considerats de molt alt risc es reduiria gairebé un 70% la mortalitat dels ocells.

Font: Equip de Biologia de la Conservació – Àliga Perdiguera

Àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus) posada dalt d'una pilona elèctrica

Un mascle adult d’àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus) posat sobre un model de suport segur per les aus.

Molts rapinyaires fan servir sovint els suports elèctrics com a talaies d’observació per a caçar, la qual cosa en facilita la seva electrocució quan el model de poste no és segur.

Font: Equip de Biologia de la Conservació – Àliga Perdiguera

Etiquetes: Animals, Catalunya, Dins el niu del trencalòs, Mort, Pirineus, Rapinyaires, Reproducció, Trencalòs

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Jordi Bas Casas

Daniel Crespo

Diego García

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge 24: Rescatat per primer cop el segon poll d’un niu de trencalòs

21: Balanç provisional de la reproducció l’any 2007

20: Cal investigar per a conservar?

19: Establint una meta-població de trencalòs al Sud – Oest d’Europa

18: El retorn del voltor negre al Pirineu català

17: Morts poc naturals

16: Visita a la Vall dels Voltors

15: Localitzada una nova parella de trencalòs a l’Alt Urgell

14: Blanc, groc o taronja? El color del trencalòs

13: Rapinyaires necròfags i bestiar domèstic

12: El trencalòs torna a Andalusia

Ménage à trois (els trios poliàndrics en el trencalòs)

10: Comprovem dos nous fracassos reproductors

Germans mal avinguts: el cainisme del trencalòs

8: Balanç provisional de la temporada reproductora

7: el trencalòs torna als Alps

6: Baixem al niu d’un trencalòs

La (baixa) productivitat del trencalòs

La reproducció del trencalòs

3: Per què ho fem, tot això?

L’alimentació del trencalòs

1: Comencem el seguiment del trencalòs

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar