Actualment hi ha diferents xarxes de mesura dels aerosols atmosfèrics dissenyades, principalment, per a determinar els nivells del material particulat (PM). La seva finalitat és la d’avaluar el compliment de les directives existents i aportar dades per a estudis de salut. Malgrat tot, donada la complexitat dels contaminants particulats és necessari realitzar, a més, una caracterització físico-química completa que permeti enfocar el problema de la contaminació i el seu impacte en la qualitat de l’aire, així com saber quins són els nivells de fons en zones no contaminades i en ambients urbans per als diferents contaminants. D’aquesta manera, és necessari disposar, a més de les estacions de control ubicades en els entorns urbans, d’estacions, adequadament equipades, situades en àrees de fons sense influència directa d’emissions locals.

De la comparació entre els valors del material particulat registrats des de l’any 2003 en l’estació de fons urbà del CSIC a Barcelona i l’estació de fons rural del Montseny, podem reduir el següent:

– Les partícules minerals són superiors a Barcelona, essent la diferència encara major en el cas de PM2.5. Això indica que una proporció important dels nivells de material mineral a la ciutat de Barcelona és deguda a l’acció del trànsit rodat per l’erosió i la resuspensió del ferm de rodadura i de resuspensió de la pols mineral dipositada prèviament a la calçada.

– Els nivells d’aerosol marí són també més elevats a Barcelona per la seva major proximitat a la línia de costa.

– Els valors de la matèria carbonosa són superiors a Barcelona degut, principalment, a les emissions del trànsit rodat.

–  Els valors dels compostos inorgànics secundaris (sulfat, nitrat i amoni) són també superiors al fons urbà a Barcelona. Les elevades emissions urbanes d’òxids de nitrogen donen lloc a la formació de nitrats. Els majors nivells urbans de sulfats s’han de relacionar amb emissions de SO2 a l’àrea metropolitana de Barcelona

– La majoria dels metalls analitzats presenten concentracions a Barcelona superiors al Montseny, especialment en el cas de Cu, Zn, i Sb. Aquests metalls són traçadors de les emissions de trànsit rodat, per la qual cosa es corrobora la gran influència de les emissions del trànsit rodat en els nivells urbans de contaminació atmosfèrica.

Sembla, per tant, que els majors nivells de PM10 i PM2.5 registrats a la ciutat de Barcelona, respecte al fons regional del Montseny, es deuen a l’efecte de focus locals, essent el trànsit rodat el de major impacte en els nivells de compostos carbonosos, nitrats i matèria mineral. A més, altres focus puntuals dispersos (petites indústries, calefaccions,…) produeixen l’increment de sulfats, nitrats i compostos carbonosos. S’ha de mencionar, també, l’impacte que les activitats de construcció poden tenir en els nivells de compostos minerals, principalment, a la fracció gruixuda.

Bé, demà ja s’acaba aquesta campanya.

Fins demà!

L’equip científic