Excavar una inhumació no és una tasca gens fàcil, però amb una mica de paciència i molta traça són moltes les coses que podem descobrir
Després de dos dies excavant sense pausa, ja podem dir que en “CharlieNonnino” (que és com hem anomenat l’esquelet que hem trobat) s’ha mostrat en tot el seu esplendor. El sediment és molt compacte i els óssos molt fràgils, així que excavar-los sense trencar-los no ha estat gens fàcil. Davant d’una situació com aquesta hi ha dues solucions possibles: consolidar els óssos in situ i extreure’ls (una feina molt delicada que normalment fan els restauradors) o treure tot l’esquelet com un bloc i portar-lo al laboratori. Donat que entre nosaltres no hi ha ni restauradors ni antropòlegs físics (especialistes en restes humanes) i que estem al final de l’excavació, finalment s’ha optat per la segona opció. Demà el nostre amic anirà des de la que ha estat casa seva durant els últims mil·lennis fins al laboratori de la M. S. University of Baroda, on serà excavat per un antropòleg físic.
Què sabem fins ara del nostre misteriós esquelet?
Després de l’allau d’hipòtesis inicial, el puzle comença a encaixar a poc a poc. La mesura i forma de l’esquelet ens fan pensar que ens trobem davant d’un nen d’uns 10 anys d’edat. En qualsevol cas, cap de nosaltres és un expert així que haurem d’esperar a veure que diu l’especialista.
Prop de la inhumació, al mateix nivell arqueològic, hem trobat una petita llar de foc i un pou ple d’óssos d’ovelles/cabres. Aquesta evidència ens suggereix que, possiblement, l’enterrament d’en“Charlie Nonnino” va estar acompanyat d’una petita cerimònia.
La ceràmica associada al cos ens ajuda a situar temporalment la inhumació, al menys de forma provisional fins que disposem de les datacions amb C14.Segons el nostre company Rajesh, especialista en ceràmica prehistòrica d’aquesta regió, en “Charlie Nonnino” va viure (i morir) fa uns 5000 anys.
Quina informació podem extreure al estudiar-lo?
La nostra vida quotidiana està plena de petits rituals, des de que ens llevem fins que anem a dormir. Un enterrament representa una mena de fotograma, un aspecte determinat del món ritual dels habitants del passat. És per això que és important estudiar-lo amb cura i documentar el millor possible tota la informació que podem obtenir.
La posició del crani, no alineat amb la resta del cos, ens fa pensar que alguna cosa el va moure poc després de l’enterrament. La nostra hipòtesi inicial és que el cos estava envoltat per un llit de matèria orgànica. Quan aquesta matèria es van descompondre va provocar la caiguda dels pots de ceràmica que estaven darrere del cap, desplaçant i trencant el crani. Per validar aquesta hipòtesi estudiarem les restes vegetals i les propietats físico-químiques del sediment que es trobava immediatament sota el cos.
Analitzant les restes microscòpiques de plantes contingudes al càlcul dental i la zona de l’estómac possiblement podrem esbrinar el que aquesta persona va menjar tot just abans de morir fa 5000 anys. L’estudi dels óssos potser ens permetrà conèixer la causa de la mort (la vida real no és com la sèrie “Bones”, però els antropòlegs físics i els paleopatòlegs fan molt bé la seva feina). També estem pensant en estudiar la micromorfologia de la fosa d’enterrament (la seva composició a nivell microscòpic) per mirar d’entendre com va ser excavada.
Com veieu és poc el que sabem fins ara i molta la feina que ens espera. Desitgeu-nos sort!
En Bernardo netejant l’esquelet abans de fer-li una foto.
Foto de J. J. García-Granero
En Charlie Nonino i el seu aixovar ceràmic.
Foto de J. L. Mateos.
Respondre