Ja teníem prou cèl·lules, els pacients seleccionats, tots els permisos i la infraestructura a punt.  En definitiva, ja teníem dia i hora per fer el primer trasplantament. Al pacient se li va fer un tractament similar al d’un trasplantament de pulmó. Anàlisis per comprovar l’estat de salut i diverses vacunes, ja que caldria administrar immunosupressors per evitar el rebuig de les cèl·lules.

Quan fas una cosa per primera vegada no pots evitar els nervis. La intervenció era senzilla en principi. Les cèl·lules s’havien d’administrar amb un broncoscopi. Un tub que s’introdueix pel nas i que va baixant cap a dins els pulmons controlat des de fora pel metge. A l’extrem del tub hi ha una minicàmera de vídeo que permet anar dirigint per on passa. De fet, podeu veureu vosaltres mateixos:

També hi ha un sistema per ficar el líquid amb eles cèl·lules que havíem preparat. Per posar-les es van separar en unes quantes dosis que el doctor Xauvet anava dipositant en diferents indrets del pulmó.

Durant el procés, que dura menys de deu minuts, el pacient no està ben bé anestesiat sinó que simplement està sedat. Això vol dir que està adormit, però que es recupera en pocs minuts.

Per seguretat es va decidir començar posant les cèl·lules únicament en un dels dos pulmons. Així podríem veure si hi havia algun problema inesperat. Una inflamació més intensa del previsible o qualsevol cosa en la que no haguéssim pensat. Dues setmanes després, si tot anava bé faríem l’altre pulmó.

Tota aquesta era la part tècnica, però també era molt important el tracte amb la persona que anava a rebre el trasplantament i també amb la família. Calia explicar-li tot el que s’anava a fer i respondre totes les preguntes que li passessin pel cap. De vegades es critica al personal sanitari, però realment fan una feina excel·lent en el tracte amb les persones, tranquil·litzant i orientant al pacient en unes situacions en que qualsevol se sent prou vulnerable.

Quan va ser el moment, tot va anar prou rodat. Les cèl·lules, aquells pneumòcits tipus II curosament guardats congelats en nitrogen líquid es van descongelar i preparar en les diferents dosis. El procediment broncoscòpic va ser força ràpid i el pacient es va recuperar de seguida. Aleshores va ingressar per estar en observació durant els tres següents dies. El control ja estava del tot en mans dels metges, però tots plegats estàvem pendents del telèfons per saber qualsevol novetat.

Anna Serrano-Mollar i Daniel Closa