• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici15: Determinem l’òrbita d’una bola de ...
Tornar

15: Determinem l’òrbita d’una bola de foc dels dracònids

21 octubre, 2011

Us mostrem els resultats obtinguts d’analitzar una bola de foc enregistrada el passat 8 d’octubre a les 20h48m00.6s TU des de les estacions del Montseny (CSIC-IEEC) i Folgueroles (AAO/CSIC) situades a la província de Girona i Barcelona respectivament. Aquest és un bon exemple de la tasca de recerca que duem a terme.

 

Per al seu aprofitament científic ja us vam explicar que l’enregistrament dels meteors requereix diverses estacions que monitoritzin simultàniament un mateix volum atmosfèric tal y com vam descriure al missatge 10. Ara és un plaer mostrar-vos un cas particular d’una bola de foc de magnitud –4, és a dir semblant a la lluentor del planeta Venus, que va ser enregistrada des de les estacions de la Xarxa SPMN el passat 8 d’octubre a les 20h48m00.6s TU.

Com ja coneixeu pels nostres missatges anteriors, els meteors s’esdevenen a l’atmosfera però es projecten sobre el firmament estelat que manera que semblen moure’s entre els estels per efecte de perspectiva. Al vídeo podeu veure aquesta bola de foc enregistrada des de l’estació de Folgueroles.

Vídeo

Vídeo a baixa resolució de la bola de foc aquí descrita tal i com va ser detectada des de l’estació de vídeo detecció de Folgueroles (AAO/CSIC). Fixeu-vos que l’estel més brillant a l’esquerra és Altair (a de la constel·lació de l’Àguila) i el de la dreta és Vega (a Lira).

La Figura 1a exemplifica a la perfecció l’acurada astrometria obtinguda del meteor en mesurar la seqüència sumada des de cada estació. Cal aclarir que, malgrat que al vídeo que difonem a baixa resolució només s’hi veuen uns pocs estels, la suma de totes les imatges (el vídeo treballa a 25 frames/segon) revela desenes d’estels tot permetent obtenir una astrometria precisa.

Trajectòria

Figura 1 En base a la mesura acurada de la posició del meteor front als estels de fons s’obté la seva posició astromètrica aparent des de l’estació de Folgueroles (1) i del Montseny (2). Diverses constel·lacions s’indiquen com a referència.

Així doncs, tot i mesurant en els registres de vídeo la posició del meteor respecte dels estels coneguts en coordenades equatorials, farem l’anomenada astrometria que ens dona la trajectòria aparent del meteor de cada estació que s’hi veu a la Figura 1a. De les dues trajectòries aparents es pot obtenir el radiant aparent en el cel que, en aquest cas, coincideix plenament amb les expectatives teòriques. Al costat veiem com, a partir de definir els plans de tall de les estacions i el meteor es reconstrueix la trajectòria real de la bola de foc a l’atmosfera. D’aquest model deduïm que el meteoroide va començar a produir la fase lluminosa, anomenada ablació, a 104 km d’alçada sobre el nivell del mar i va acabar a 97 km d’alçada. Per saciar la vostra curiositat, us diré que sobrevolava el municipi de Calaf a l’Anoia (Barcelona) quan tot just va patir la fulguració que s’aprecia al centre de la traça lluminosa.

Com que el vídeo també ens permet obtenir la velocitat d’entrada del meteoroide a l’atmosfera podrem obtenir l’òrbita heliocèntrica del meteoroide (Figura 2). Amb aquesta velocitat calcularem el radiant real, tenint en compte diversos efectes com ara l’atracció gravitatòria terrestre, que ens permetrà determinar els elements orbitals. Aquests paràmetres permeten definir l’òrbita del meteoroide i comparar-la amb la del seu cos progenitor, en aquest cas el cometa 21P/Giacobini-Zinner.

Òrbita

Figura 2. L’òrbita del meteoroide abans d’interceptar l’òrbita de la Terra (blau clar) comparat amb l’òrbita del seu cos progenitor, el cometa 21p/Giacobini-Zinner (morat). També s’indiquen les òrbites dels planetes Mercuri, Venus, Terra (en vermell) i Mart.

Fins al dia 26!

Amb aquest missatge comencem a tancar aquesta grata experiència amb vosaltres. Esperem haver-vos obert la curiositat pels meteors, asteroides, cometes i meteorits. En nom de tot l’equip de recerca us dono les gràcies per l’atenció i participació mostrada al llarg d’aquestes setmanes. Per cert, la setmana vinent (concretament el dimecres 26 d’octubre) anunciarem els guanyadors del concurs fotogràfic que plantejarem ja fa un mes. Els dos lots de llibres ja estan preparats o sigui que envieu-nos les vostres fotos si encara no us heu decidit!

Josep M. Trigo i Rodríguez, Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)

 

REFERÈNCIES:

Trigo-Rodríguez J.M., (2002) Análisis espectroscópico de fragmentos cometarios y asteroidales a su entrada a la atmósfera de la Tierra. Tesi doctoral, Servei de Publicacions de la Universitat de València. ¨(El text íntegre es pot descarregar a aquest enllaç i constitueix una bona introducció a aquesta àrea de recerca)

Vídeo

Vídeo a baixa resolució de la bola de foc aquí descrita tal i com va ser detectada des de l’estació de vídeo detecció de Folgueroles (AAO/CSIC). Fixeu-vos que l’estel més brillant a l’esquerra és Altair (a de la constel·lació de l’Àguila) i el de la dreta és Vega (a Lira).

Òrbita

Figura 2. L’òrbita del meteoroide abans d’interceptar l’òrbita de la Terra (blau clar) comparat amb l’òrbita del seu cos progenitor, el cometa 21p/Giacobini-Zinner (morat). També s’indiquen les òrbites dels planetes Mercuri, Venus, Terra (en vermell) i Mart.

Trajectòria

Figura 1. En base a la mesura acurada de la posició del meteor front als estels de fons s’obté la seva posició astromètrica aparent des de l’estació de Folgueroles (1) i del Montseny (2). Diverses constel·lacions s’indiquen com a referència.

Etiquetes: Astronomia, Tempesta de meteors

Comparteix!
Tweet

3 Respostes a “15: Determinem l’òrbita d’una bola de foc dels dracònids”

  1. Respondre
    Joan
    divendres, 21 octubre 2011 at 11:45

    Molt interessant, és curiosa la vostra tasca. D’aquestes òrbites podeu conèixer l’any en que van ser emeses les partícules? Per cert, visc a Ontinyent i vaig sortir fer fotos de Dracònids. Si trobés cap, on les podria enviar?

  2. Respondre
    Mar
    dimecres, 26 octubre 2011 at 15:52

    Magnífic esforç el vostre per donar a conèixer la vostra línia de recerca. Ens cal tenir gent que difongui amb el vostre entusiasme. Gràcies per la tasca!

  3. Respondre
    Recerca en Acció
    divendres, 21 octubre 2011 at 11:52

    Si teniu fotos, cal que ens les feu arribar a divulgacio@fundaciorecerca.cat En enviar aquest material, l’autor cedeix el copyright de les imatges per ser publicades per Recerca en Acció o pels científics de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits, sempre i quan es citi expressament la seva autoria.

    També es poden enviar les imatges a la Xarxa SPMN: spmn@iecc.uab.es

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Jordi Cortés

Joan Dergham

Josep Maria Trigo

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

16: ja tenim els premiats al concurs fotogràfic!

15: Determinem l’òrbita d’una bola de foc dels dracònids

14: Els dracònids des del Montsec

13: L’estació de videodetecció de Folgueroles

Misatge 12: els dracònids compleixen les espectatives sense arribar a tempesta

11: Primeres imatges de la pluja meteòrica

10: A l’espera de la gran nit… com determinem les òrbites?

9: “Com una nevada” (esclats dels Dracònids durant el segle XX)

7: “Escoltant” les ones infrasòniques i les ones sísmiques

8: Què cal fer per observar i fotografiar la pluja de meteors

6: Un vídeo mostra les pluges d’estels fugaços

5: Les ones sonores dels meteors

4: Una Xarxa per “caçar” meteorits

3: Bòlids, meteoroides i pluges d’estels

2: Quin és l’origen dels meteors?

1: Tot esperant la Constel·lació del Drac el proper 8 d’octubre

Piulades recents

  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
  • 📣L'11a edició de la Fira del Coneixement de Berga se celebrarà els dies 14 i 15 d’abril de manera totalment 💻virtua… https://t.co/GJWOEPqe1H
  • 🔬Des del confinament al març, la percepció de la #ciència ha caigut entre els👩👦 joves, segons un estudi sobre cultu… https://t.co/0y1275cn0v
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar