Per al seu aprofitament científic ja us vam explicar que l’enregistrament dels meteors requereix diverses estacions que monitoritzin simultàniament un mateix volum atmosfèric tal y com vam descriure al missatge 10. Ara és un plaer mostrar-vos un cas particular d’una bola de foc de magnitud –4, és a dir semblant a la lluentor del planeta Venus, que va ser enregistrada des de les estacions de la Xarxa SPMN el passat 8 d’octubre a les 20h48m00.6s TU.

Com ja coneixeu pels nostres missatges anteriors, els meteors s’esdevenen a l’atmosfera però es projecten sobre el firmament estelat que manera que semblen moure’s entre els estels per efecte de perspectiva. Al vídeo podeu veure aquesta bola de foc enregistrada des de l’estació de Folgueroles.

Vídeo a baixa resolució de la bola de foc aquí descrita tal i com va ser detectada des de l’estació de vídeo detecció de Folgueroles (AAO/CSIC). Fixeu-vos que l’estel més brillant a l’esquerra és Altair (a de la constel·lació de l’Àguila) i el de la dreta és Vega (a Lira).

La Figura 1a exemplifica a la perfecció l’acurada astrometria obtinguda del meteor en mesurar la seqüència sumada des de cada estació. Cal aclarir que, malgrat que al vídeo que difonem a baixa resolució només s’hi veuen uns pocs estels, la suma de totes les imatges (el vídeo treballa a 25 frames/segon) revela desenes d’estels tot permetent obtenir una astrometria precisa.

Figura 1 En base a la mesura acurada de la posició del meteor front als estels de fons s’obté la seva posició astromètrica aparent des de l’estació de Folgueroles (1) i del Montseny (2). Diverses constel·lacions s’indiquen com a referència.

Així doncs, tot i mesurant en els registres de vídeo la posició del meteor respecte dels estels coneguts en coordenades equatorials, farem l’anomenada astrometria que ens dona la trajectòria aparent del meteor de cada estació que s’hi veu a la Figura 1a. De les dues trajectòries aparents es pot obtenir el radiant aparent en el cel que, en aquest cas, coincideix plenament amb les expectatives teòriques. Al costat veiem com, a partir de definir els plans de tall de les estacions i el meteor es reconstrueix la trajectòria real de la bola de foc a l’atmosfera. D’aquest model deduïm que el meteoroide va començar a produir la fase lluminosa, anomenada ablació, a 104 km d’alçada sobre el nivell del mar i va acabar a 97 km d’alçada. Per saciar la vostra curiositat, us diré que sobrevolava el municipi de Calaf a l’Anoia (Barcelona) quan tot just va patir la fulguració que s’aprecia al centre de la traça lluminosa.

Com que el vídeo també ens permet obtenir la velocitat d’entrada del meteoroide a l’atmosfera podrem obtenir l’òrbita heliocèntrica del meteoroide (Figura 2). Amb aquesta velocitat calcularem el radiant real, tenint en compte diversos efectes com ara l’atracció gravitatòria terrestre, que ens permetrà determinar els elements orbitals. Aquests paràmetres permeten definir l’òrbita del meteoroide i comparar-la amb la del seu cos progenitor, en aquest cas el cometa 21P/Giacobini-Zinner.

Figura 2. L’òrbita del meteoroide abans d’interceptar l’òrbita de la Terra (blau clar) comparat amb l’òrbita del seu cos progenitor, el cometa 21p/Giacobini-Zinner (morat). També s’indiquen les òrbites dels planetes Mercuri, Venus, Terra (en vermell) i Mart.

Fins al dia 26!

Amb aquest missatge comencem a tancar aquesta grata experiència amb vosaltres. Esperem haver-vos obert la curiositat pels meteors, asteroides, cometes i meteorits. En nom de tot l’equip de recerca us dono les gràcies per l’atenció i participació mostrada al llarg d’aquestes setmanes. Per cert, la setmana vinent (concretament el dimecres 26 d’octubre) anunciarem els guanyadors del concurs fotogràfic que plantejarem ja fa un mes. Els dos lots de llibres ja estan preparats o sigui que envieu-nos les vostres fotos si encara no us heu decidit!

Josep M. Trigo i Rodríguez, Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)

REFERÈNCIES:

Trigo-Rodríguez J.M., (2002) Análisis espectroscópico de fragmentos cometarios y asteroidales a su entrada a la atmósfera de la Tierra. Tesi doctoral, Servei de Publicacions de la Universitat de València. ¨(El text íntegre es pot descarregar a aquest enllaç i constitueix una bona introducció a aquesta àrea de recerca)