Els marmotons, les cries de l’any, ja fa quasi dues setmanes que van començar a treure el cap del cau per primera vegada a la vida. Ara, a algunes famílies ja comencen a allunyar-se del cau on van néixer, i necessiten conèixer a fons com és el seu territori en el què viuran, com a mínim, els propers 2 anys.

Les marmotes viuen en estructures socials familiars, fet que ens fa pensar que l’aprenentatge i la transmissió de coneixements entre individus és molt important per la seva supervivència, fins al punt que podria ser un dels motius que els ha facilitat la ràpida expansió i colonització del Pirineu.

En aquest sentit, tenim la hipòtesi que els adults coneixen amb moltíssima exactitud el territori, és a dir, quin és el cau més proper en tot moment, on hi ha la millor vegetació per pasturar, a quins punts hi ha disponibilitat d’ombra, etc. En canvi, els petits, quan surten del cau, no coneixen res, i cal que ho aprenguin ràpidament per poder-se protegir dels depredadors i per aprofitar al màxim els recursos de cara a engreixar-se prou per sobreviure a la propera hibernació. Per tant, pensem que els adults es mouran pel territori d’una manera molt més eficient i direccional, en funció de les necessitats de cada moment; en canvi, esperem que els marmotons realitzin, inicialment, moviments molt més aleatoris mentre van explorant i memoritzant el territori.

Imatge 1

Per tal d’estudiar aquestes possibles diferències en els patrons de moviment de les marmotes adultes i dels marmotons, ens situem a uns 250 metres de la família per no interferir en la seva conducta (imatge 1), i realitzem seguiments continus d’un individu durant prop de mitja hora. Durant aquests seguiments, anotem la posició de la marmota cada cert temps (imatge 2) i enregistrem el seu comportament. Des del moment en què els marmotons surten per primera vegada del cau, intentem fer seguiments diaris per veure com i a quina velocitat aprenen com és el seu territori.

Imatge 2

Aquestes dades també ens permetran veure quin ús fan de l’espai els diferents individus de la família, o les diferents categories d’edat, sexe i estatus. És a dir, podrem analitzar, entre d’altres coses, si els dominants són els que s’allunyen més dels caus principals de la família per defensar el territori, o bé si els marmotons són els que s’atreveixen a anar més enllà per buscar recursos no explotats pels altres individus de la família.

  Irene Figueroa