Ja han arribat la majoria d’espècies migradores provinents d’Àfrica. I, alhora, encara tenim entre nosaltres els darrers migradors pre-saharians o migradors de “curta” distància, com ara el pit-roig, la cotxa blava i el grasset de muntanya (aquest darrer esperant que als prats alpins del Pirineu no hi faci tant de fred per anar-hi a criar..) Així doncs, és en aquests dies quan es pot veure el màxim nombre d’espècies en un mateix lloc.

La majoria d’espècies que trobem són insectívores i és que en aquestes dates, amb la primavera, l’augment d’insectes que veiem arreu l’aprofiten un gran nombre d’ocells. En el cas que ens trobem ara, aquest temporal de vent i fred segur que fa minvar gran part d’aquest menjar per als ocells i aquests ho pateixen.Temps de maratons ornitològiques

Aquesta alta diversitat d’espècies d’ocells també és aprofitada per diverses entitats, que fan coincidir en aquest període les maratons d’ocells. Aquestes consisteixen a detectar el màxim nombre d’espècies possible en un temps determinat, com per exemple 24 hores. El fet que Catalunya disposi d’una àmplia varietat d’hàbitats en un territori relativament petit, ha fet que, actualment, el rècord europeu d’espècies detectades en 24 hores sigui a Catalunya amb 217 espècies. Més que el simple aspecte anecdòtic que això pugui representar, aquest fet demostra el valor ecològic del nostre territori i la importància de la seva preservació. Així doncs, a part de ser un acte lúdic, aquestes maratons ajuden a demostrar l’interès de moltes zones, contribueixen a la sensibilització ambiental i aporten dades a tenir en compte de cara a la conservació.

Les flors, una altra font d’energia per les aus

Molts ocells en plena migració aprofiten el nèctar de les flors. El nèctar és una font d’aigua i energia que és fàcil de trobar i de digerir, i els permet obtenir aquests recursos en un curt període de temps. Quan s’alimenten de nèctar, sovint el pol·len queda enganxat al plomatge i aquest el podem detectar quan anellem els ocells, en forma de coloracions atípiques per l’espècie en concret.

El fet que els ocells transportin pol·len fa que aquests puguin ser pol·linitzadors de diverses espècies vegetals i ajudin a la dispersió de molts quilòmetres d’algunes plantes.

Més informació a:
Cecere J.G., Cornara L., Mezzetta S., Ferri A., Spina F. & Boitani L. 2011. Pollen couriers across the Mediterranean: the case of migrating warblers. Ardea 99: 33–42.

Oriol Clarabuch