Diari de recerca

14: Les diversitats

27 maig 2011 | Diari de recerca

El concepte de diversitat es pot analitzar des de diferents punts de vista. D’això parlarem en aquest missatge, i sobretot, de la diversitat biològica.
 
Dins de l’imaginari de molta gent, la paraula diversitat té un component clarament positiu, que associem amb sistemes rics i adaptables. Una definició simple de diversitat seria la suma d’elements que componen el tot i, com a tal, el concepte és transversal a un munt de camps. Un biòleg amic meu li agrada posar com a exemple l’equip del Barça. Sí, Messi és molt bo, però guanyaria tres lligues seguides (i esperem que la Champions) un equip format per onze Messis? Probablement no. En aquest cas, la diversitat de jugadors clarament contribueix perquè l’equip en conjunt sigui un dels més competitius del món.
Els biòlegs pensem en diversitat biològica, determinada per la composició en espècies d’una comunitat natural. Per a ser un sistema molt divers, no n’hi hauria prou amb tenir moltes espècies diferents, sinó que a més caldria que cap d’elles dominés. D’una banda, el mar ens ofereix exemples de sistemes molt diversos, com seria un escull de corall i la gran quantitat d’animals bentònics i peixets que hi estan associats. També sabem que el món microbià pot ser molt divers, tot i que encara desconeixem la magnitud i els límits d’aquesta diversitat. De l’altra, un exemple d’un sistema molt poc divers seria una proliferació d’algues tòxiques, on una (o poques) espècies microscòpiques arriben a ser tan abundants que tenyeixen l’aigua d’un color verd, vermell o marronós. En tot cas, molts estudis marins tenen com un dels seus objectius esbrinar i identificar la diversitat biològica que habita els oceans. I veure les implicacions funcionals d’aquesta diversitat i com contribueix a la salut de l’ecosistema marí.
Les campanyes oceanogràfiques, a més, resulten un exemple paradigmàtic d’altres diversitats que conflueixen en el mateix ambient. D’una banda, hi ha la diversitat de científics de diferents disciplines que treballen conjuntament d’una forma coordinada per a un objectiu comú. Per exemple, els biòlegs estudien els organismes vius, els físics són indispensables per a entendre els moviments de l’aigua i l’entrada i dissipació de l’energia, els químics descriuen propietats bàsiques de l’ambient, i els tecnòlegs ajuden a fer funcionar els aparells i en creen de nous. Associada amb aquesta diversitat de disciplines científiques hi ha la diversitat d’eines o d’aproximacions, amb tot l’equip variat necessari per a una campanya exitosa. Finalment, com en tots els camps de la ciència, clarament sota els efectes positius de la globalització, molt sovint científics de diferents països, llengües i cultures es troben sota un paraigua comú, i això de nou ens enriqueix a tots.
Mentre penso tot això miro al meu voltant i entenc l’èxit de la feina que estem duent a terme al veler TARA. El cap de l’expedició de França, la responsable dels aparells de coberta de Nova Zelanda, la Isabel, amb qui comparteixo hores al laboratori de popa, d’aquí a propet, de Roses; companys de diferents països m’envolten, amb la seva pròpia i única visió de com encarar les múltiples tasques que duem a terme cada dia. Tots nosaltres, fent servir múltiples aproximacions, utilitzant gran varietat d’aparells i treballant en equip ens enfrontem al repte d’estudiar l’enorme diversitat d’organismes que poble el mar.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.