Si obríem aquesta sèrie d’escrits parlant de moixons migradors, la tanquem tractant el mateix tema però de la mà d’un ocell planador i rapinyaire: l’aligot vesper (Pernis apivorus).

A les acaballes del mes de maig s’acaba el pas de primavera o prenupcial d’aquest bonic rapinyaire. Ha passat el hivern a l’Àfrica situada més al sud del desert del Sàhara i ara torna a Europa per criar. Abans de sortir menja molt i emmagatzema reserves a sota la pell en forma de greix. I és que s’encara a un periple de milers de quilòmetres en dejú. Com que sobretot s’alimenta de vespes, abelles i borinots, i no sempre són fàcils de trobar en abundància durant el seu llarg viatge, s’estima més d’omplir bé el dipòsit abans d’iniciar l’aventura de creuar terres de tota mena.

Centenars d’aligots junts!

Arribat el dia, les aus comencen d’ajuntar-se i emprenen el vol cap al nord. A mesura que viatgen, els estols es van engrandint gràcies a la incorporació d’aus solitàries o de grups petits. Un dels principals trets de l’aligot vesper com a espècie migradora és la grandària dels seus estols, que pot ser de dotzenes, centenars i fins i tot algun miler d’individus! Segons alguns autors, viatjar en estol augmenta la possibilitat de trobar els corrents d’aire calent ascendents que permeten un vol més eficient. També serveix per traçar rutes dretureres vers el seu destí i per localitzar fonts d’aliment puntualment molt abundants.

L’aligot vesper vola de dia, remuntant gràcies als corrents tèrmics d’aire i lliscant o batent ales fins al proper corrent ascendent. Això fa que busqui de creuar els mars pels llocs més estrets, ja que a sobre l’aigua l’aire no s’escalfa prou per formar aquests corrents d’aire calent. Cap al tard els estols d’aligot vesper s’ajoquen als arbres i fins l’endemà.

Com en altres espècies, s’orienten gràcies a la percepció del camp magnètic terrestre, que varia en funció de la latitud, i també gràcies a la interpretació de punts de referència geogràfics. Així doncs, per a una espècie com aquesta, amb una dieta basada en eixams d’insectes voladors, una migració de llarga distància i un vol que estalvia esforços, surt més a compte volar en grup que no pas sol.

El gran corredor cerdà

Alguns d’aquells punts de referència geogràfics són les valls i les muntanyes, i d’això el Pirineu n’és ple! L’alta vall del riu Segre forma un passadís que és resseguit per grans quantitats de rapinyaires migradors com l’aligot vesper. Entre la serra del Cadí i les muntanyes de la solana del nord de l’Alt Urgell i de la Cerdanya, s’obre una vall orientada de nord-est a sud-oest que fa de corredor per a milers de rapinyaires, especialment a la tardor.

L’observatori de Turó Galliner, a l’Alt Urgell, permet fer el seguiment dels rapinyaires migradors.

Un mirador per gaudir dels rapinyaires migradors

Per poder gaudir amb comoditat (la justa) de l’espectacle que representa la migració dels ocells rapinyaires, l’any 2009 es va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner, al municipi d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Alt Urgell. És una plataforma de fusta amb baranes, parasol i un parell de bancs, situada al capdamunt d’un dels millors llocs per observar el pas de les grans aus viatgeres. Disposa de cartells orientatius i d’identificació de les espècies que s’hi poden veure. Per anar-hi, val molt la pena que espereu a final d’agost i fins a mitjan setembre, quan tornen a baixar grans quantitats d’aligots vespers per hivernar a l’Àfrica de més al sud del desert del Sàhara.

Jordi Dalmau i Ausàs-AUBÈRRIA SL