Avui us volem explicar quines són les principals tècniques analítiques que utilitzem.

S’anomenen:

– Microscopia de rastreig (SEM)
– Difracció de raigs X (DRX)
– Espectroscòpia òptica d’emissió (ICP-AES)
– Espectrometria de masses (ICP-MS)
– Cromatografia iònica (IC)
– Analitzador elemental (LECO)

Les dues primeres ens permeten identificar compostos atmosfèrics individuals. Sense realitzar pràcticament cap tractament de la mostra (del filtre).

Les tres següents ens permeten conèixer la composició química de les partícules, quan ja hem aplicat els tractaments qu us hem anat describint al llarg d’aquesta campanya (digestió, lixiviat).

Quan ja hem aplicat tots aquests tractaments, enviem les solucions que hem obtingut als diferents laboratoris (ICP-MS, ICP-AES i IC). Desprès, esperem els resultats que trigaran, aproximadament, una setmana.

Altres anàlisis que duem a terme habitualment són la caracterització morfològica i mineralògica de les partícules. Per fer això, no és necessari aplicar cap pretractament a les mostres. Aquestes seran analitzades directament mitjançant microscopia electrònica i per difracció de raigs X.

La microscopia electrònica ens permet observar la morfologia (la forma) de les partícules, mentre que la difracció de raigs X ens proporcionarà informació sobre la composició mineralògica de les partícules.

A la fotografia us mostrem un exemple d’una imatge obtinguda mitjançant el microscopi de rastreig d’una partícula de pol·len.

Fins el proper missatge!

L’equip científic