Diari de recerca

11: Desert d'aigua

20 maig 2011 | Diari de recerca

“El mar és com un desert d’aigua… no hi ha camins ni hi ha senyals… el mar és un desert d’onades… una lluita sorda i constant…”
Això diu l’Himne dels Pirates, una de les cançons del musical de Dagoll Dagom que interpretava magistralment en Joan Crosas (podeu veure la cançó aquí). Un desert d’aigua? Doncs sí! El pirata Hassen ho tenia clar i així és en moltes parts de l’oceà.
Però abans d’entrar al mar, pensem en la Terra, en els ecosistemes terrestres. Oi que si us demano on hi ha els deserts de la terra no us equivocaríeu massa? El Sàhara, al Nord de l’Àfrica… el Kalahari, a l’Àfrica del Sud… el de Sonora a l’Amèrica del Nord, o Atacama a l’Amèrica del Sud… el desert central a Austràlia… I què tenen en comú aquests deserts? Les altres temperatures? Però també són deserts l’Antàrtida, i Groenlàndia. Ep! Per tant, no és pas la temperatura el que defineix un desert, sinó la manca de vegetació. Produïda per la manca de precipitació o per una baixa precipitació combinada amb una elevada evapotranspiració.
I si el desert es caracteritza per la manca de vegetació, això vol dir que és possible detectar els deserts des de l’espai: són les zones que els satèl·lits veuen sense gens de color verd, el color de la clorofil·la, el color de la vegetació. Ho podeu veure a la imatge següent:
Hi veieu els deserts terrestres? Tots ells de color bru, o de color blanc per la neu i el gel.
Doncs bé, al mar també hi ha deserts

Pep Gasol

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.