Nosaltres, els investigadors d’aquest projecte, fa ja uns quants mesos que sortim cada dia  a la muntanya i anem a visitar els diversos nius de trencalòs que coneixem al Pirineu català. Ahir diumenge, l’Antoni i en Joan es van llevar a les 7 del matí, i a les 12 ja havíem visitat 3 territoris per controlar l’estat de la reproducció. En dos d’aquests el poll està a punt de néixer, i en l’altre la incubació es desenvolupa amb normalitat

Un mínim de 7 parelles no han iniciat la cria

La informació que recollim és important per poder veure com evoluciona al Pirineu la població d’un ocell que és un bioindicador de la salut dels nostres ecosistemes de muntanya.  De moment, podem avançar-vos que el 2007 està sent un any del tot anòmal. Al Pirineu català hi ha 33 parelles de trencalòs, de les quals solament 26 són reproductores, és a dir, com a mínim han realitzat la posta i han iniciat la reproducció durant un any. Doncs bé,  hores d’ara (dilluns 26 de febrer) d’aquestes parelles reproductores n’hi ha un mínim de 7 parelles que no han iniciat la cria. A més, a aquestes alçades ja han fracassat 4 parelles (3 que covaven i 1 que tenia un poll).

Queden 13 parelles que continuen covant.  I fins a 4 parelles més que encara podrien fer-ho  durant els propers dies donat l’endarreriment que estem constatant en les dates de la criança. Aquesta situació es excepcional, ja que els darrers anys acostumaven a iniciar la incubació un mínim de 20 de parelles de trencalòs.

A que es deu aquest baix percentatge reproductor d’enguany?  De moment estem lluny de conèixer-ne bé les causes. La única cosa que podem fer es avançar alguna especulació, alguna hipòtesi provisional. Aquest hivern ha estat extraordinàriament càlid, amb temperatures molt per sobre del normal i això podria explicar, en part, el retard fenològic. No obstant això, els darrers anys ja hem anat constatant un endarreriment en les postes,  i aquest fet no acabaria d’explicar l’elevat percentatge de parelles que no ponen. Les limitacions en la disponibilitat d’aliment  com a conseqüència de les restriccions sanitàries també pot estar jugant un paper important, com veurem més endevant, principalment en la decisió dels animals de reproduir-se o no. Si la disponibilitat d’aliment és un factor limitant, potser els ocells no inicien la criança per l’elevat cost que pot suposar fer-ho aquell any. Donat que és una espècie d’elevada longevitat i de baixa fecunditat, aquesta pot ser una estratègia òptima, però hi ha d’altres aspectes que anirem analitzant per intentar explicar com pot haver afectat  tot això a la biologia d’aquest ocell.

Tot i això, tenim almenys 13  parelles de trencalòs que estan covant al Pirineu català ara mateix. A elles dedicarem els propers missatges a partir d’ara.

Fins molt aviat!

L’equip investigador