Fa poc us dèiem que els primers mosquiters de passa ja havien arribat a Catalunya i aquesta setmana ja s’han vist els primers mosquiters pàl·lids. Ambdues espècies hivernen al sud del Sàhara però mentre el de passa, com diu el seu nom, només migra per Catalunya, el pàl·lid cria en gran nombre a les rouredes i pinedes del país.
Les orenetes, un dels ocells més populars i coneguts per tothom, també comencen a veure’s a força indrets. Si esteu una mica atents, aquests dies no us serà difícil veure els vols acrobàtics de les dues espècies més comunes a Catalunya: l’oreneta vulgar i la cuablanca. Aquesta fitxa us pot ser útil a l’hora d’identificar-les.
Us recordem que, com cada dijous, avui publiquem les dades de les 4 espècies indicadores (cotxa cua-roja, rossinyol, mosquiter comú i mosquiter de passa) per tal de dur a terme un seguit d'estudis pràctics. Feu clic aquí per veure les dades corresponents al període comprés entre el 19 i el 25 de març. Recordeu, també, que podeu veure com evolucionen les captures d’aquestes espècies dia a dia des d’aquest enllaç.
Uns tenen més pressa que els altres
El pas d’una determinada espècie es pot allargar al llarg de molts dies. Per exemple, a Catalunya el pas de la cotxa cua-roja s’estén al llarg de gairebé dos mesos: des de finals de març a mitjan maig. Per què un període de temps tan extens? El moment concret en què un ocell d’una determinada espècie decideix migrar depèn de molts factors: com ara la seva edat, el sexe, la població a la qual pertany i el seu estat físic. En el cas de la cotxa cua-roja, per exemple, els ocells que habiten als països escandinaus passen per Catalunya més tard que els que crien al sud d’Europa. La raó és que la primavera arriba més tard com més anem cap al nord i els ocells ajusten les seves dates d’arribada i pas en funció d’aquest patró temporal. Per a una cotxa cua-roja, arribar a Noruega massa d’hora pot suposar passar molt fred i gana!
Uns migren mentre altres crien
Les variacions individuals a l’hora de decidir quan és l’hora de migrar creen situacions força curioses. Els tallarols capnegres, per exemple, són una espècie d’ambients mediterranis que no sol efectuar grans moviments migratoris. De fet, a Catalunya aquesta espècie es considera essencialment sedentària i comença a criar a mitjan març. És a dir, ara ens trobem en plena època de cria de l’espècie. Ahir mateix, però, a l’oasi del Tafilalt vàrem recapturar un tallarol capnegre que s’havia anellat allà mateix el dia 15 de febrer. Aquest tallarol ja porta més d’un més al sud del Marroc… i no ha perdut el temps: a mitjans de febrer tenia ben poc greix (un 1 segons la nostra escala) i pesava tot just 11 grams; ahir, ja tenia un 6 de greix i pesava 16 grams (quasi un 50% més!). Així doncs, mentre bona part dels seus parents catalans es dediquen a fer el niu, ell està tot just a punt d’iniciar el seu viatge migratori cap al nord!
Aquests dies, si esteu una mica atents, no us serà difícil veure els vols acrobàtics de les dues espècies més comunes d’orenetes de Catalunya: l’oreneta vulgar i la cuablanca. Aquesta petita guia visual del projecte orenetes us pot ser útil a l’hora d’identificar aquestes i altres espècies d’hàbits similars.
Les anàlisis de les recuperacions de la cotxa cua-roja durant el pas primaveral ens mostren que hi ha una clara relació entre el moment en què els ocells migren per l’oest del Mediterrani i la latitud nord de destí del seu viatge migratori: com més tard passen els ocells, més septentrionals són les seves recuperacions.
La raó d’aquest patró es deu al fet que la primavera arriba més tard com més anem cap al nord i els ocells ajusten les seves dates d’arribada i pas en funció d’aquest patró temporal. Per una cotxa cua-roja, arribar a Noruega massa d’hora pot posar en risc la seva vida.
El tallarol capnegre no és només un dels ocells amb els ulls més macos… també és un dels més abundants i característics de la zona mediterrània.
Tot i que es tracta d’una espècie essencialment sedentària, part dels seus efectius realitza moviment migratoris que poden ser de certa importància. De fet, gràcies a les recuperacions sabem que hi ha ocells catalans que passen l’hivern al nord d’Àfrica.
A l’oasi del Tafilalt capturem alguns d’aquests tallarols capnegres que realitzen moviments de llarga distància. Un d’ells, quan el vàrem capturar per primer cop a mitjans de febrer tenia ben poc greix (un 1 segons la nostra escala) i pesava tot just 11 grams; el dia 23 de març, 36 dies més tard, aquest mateix ocell tenia un 6 de greix i pesava 16 grams. Un estat ideal per iniciar el seu viatge migratori cap al nord!
Respondre