Aquests dies hi ha molta calma a gairebé totes les estacions d’anellament. El bon temps ha afavorit que els ocells seguissin la seva migració i el nombre de captures ha disminuït arreu.
La setmana passada es va comentar que havíem anellat més de 2.400 ocells i, en canvi, aquests darrers 7 dies només se n’han anellat 682. D’aquests, encara hi ha un bon nombre de mosquiters de passa (104), i algun mosquiter comú (6) d’alguna població de la qual desconeixem tant el lloc d’hivernada com l’àrea de cria. La seva fenologia no és gaire coneguda.
De cotxes cua-roges només se n’han anellat 5 i totes eren femelles, i de rossinyols se n’han anellat 24, dels quals 10 eren exemplars adults i 14 ocells joves nascuts l’any passat. L’espècie més abundant aquests dies segueix sent la boscarla de canyar.
Han arribat les espècies que faltaven?
Les poques espècies que faltaven per arribar ja són aquí i aquests darrers dies ja tenim les bosquetes vulgars cantant a les àrees de cria. El seu parent pròxim, la bosqueta icterina, és un ocell molt escàs a Catalunya que cria al nord d’Europa i cada any se’n captura algun a Catalunya i molts més a Menorca. Això és perquè és una espècie que segueix una ruta molt més oriental i així a Menorca, que queda més a l’est, és més fàcil que n’hi vagi a parar algun exemplar. Aquesta setmana n’hem anellat 3 al delta de l’Ebre, 1 al delta del Llobregat i 1 als aiguamolls de l’Empordà, mentre que a Menorca se n’han anellat 9.
Els mosquiters xiulaires no van venir a la Diada de Sant Jordi!
De les espècies que crien al nord d’Europa, semblava que aquest any no anellaríem gaires mosquiters xiulaires, ja que habitualment és pels volts de Sant Jordi quan els detectem a Catalunya. Aquest any sembla que han passat una mica més tard i aquests dies se n’han anellat a totes les estacions.
El capsigrany, un ocell força agressiu
Els capsigranys són ocells força agressius i, tot i que generalment s’alimenten d’insectes de mida diversa, algun cop aprofiten si troben algun ocell dèbil, que pugui haver arribat exhaust després d’un llarg trajecte, per menjar-se’l sense gaire esforç. Cada primavera se n’anellen força a totes les estacions i sempre ens sorprèn la captura a Catalunya d’algun exemplar de la subespècie balear.
Tot i la gran diversitat d’espècies que s’anellen a cada estació, sempre hi ha algunes espècies que pels seus hàbits són difícils de capturar. El bitxac rogenc és un exemple d’una espècie que trobem en espais oberts i que poques vegades s’endinsa en la vegetació densa.
En aquest enllaç trobareu l’evolució de les captures a cada estació i de les 4 espècies indicadores.
Com cada setmana, avui posem a la vostra disposició noves dades per analitzar, que ja us podeu descarregar.
Les bosquetes icterines, ocells insectívors d’ales llargues per recórrer grans distàncies, les trobem criant com a lloc més proper als Alps. Com que és una espècie abundant a Alemanya i Rússia, així com al sud d’Escandinàvia, la seva ruta migratòria tendeix a ser principalment per l’est i, venint d’Àfrica, passa majoritàriament per Grècia i Itàlia. És així una espècie força rara a Catalunya.
Els mosquiters xiulaires acostumen a tenir el dors, el cap i la gola d’un color groc verdós molt lluent que contrasta amb el blanc pur del ventre. Tal com el seu nom indica, el seu reclam és un lleu xiulet que sovint passa desapercebut.
Aquest ocell el trobem durant el mes d’abril escampat arreu de Catalunya, amb exemplars presents a molts camps de conreu i marges arbustius. El trobem parat en alguna branca o tanques des d’on busca els insectes dels quals alimentar-se. L’hàbit de parar-se sobre pals ha fet que en alguns indrets se l’anomeni cagamànecs. A l’època de cria, tot i ser una espècie abundant al centre i nord d’Europa, a Catalunya només el trobem restringit a pocs llocs d’alta muntanya dels Pirineus.
Respondre