Aquests dies la migració està en la seva esplendor i en qualsevol jornada d’anellament es detecten moltes espècies. I molts ocells han començat la cria i ja coven els ous.
Boscaler pintat gros, bosqueta vulgar, boscarla dels joncs, tallarol gros, mastegatatxes, papamosques gris, mosquiter xiulaire, puput, durbec… són moltes les espècies migradores de llarga distància que acaben d'arribar de l'Àfrica, i moltes d'elles, després d'un període de repòs on s'alimentaran i augmentaran les reserves de greix, continuaran el seu viatge cap al nord d'Europa fins a les seves àrees de reproducció.
Un aspecte que ens trobem en aquestes dates és que la presència de molt ocells en plena migració coincideix amb algunes espècies que ja han començat a criar. Els ocells que crien a les zones d'estudi els trobem que ja han desenvolupat la placa incubatriu, fet indicatiu que es troben en el procés d'incubació. Aquesta placa és un canvi fisiològic que comporta la pèrdua de les plomes de la part ventral i un augment de la irrigació per tal de donar més escalfor als ous.
Si la setmana passada ens va sorprendre la captura d'una boscarla dels arrossars, el passat dia 24 es va anellar una piula grossa als aiguamolls de l'Empordà. Una espècie amb menys de 3 anellaments fins ara!
Més informació de les espècies indicadores
Els anellaments de mosquiter de passa segueixen augmentant i aquests dies de finals d'abril és quan s'està assolint el seu màxim de migració, és a dir, el període en què s'anellen més exemplars d'aquesta espècie.
En el conjunt d'estacions, aquesta darrera setmana, i al contrari del que passava fins ara, ja s'estan anellant més femelles que mascles de cotxa cua-roja, i de rossinyols, les dades ja ens mostren que aquests dies s'estan anellant més joves que adults.
En aquest enllaç trobareu l'evolució de les captures a cada estació i de les 4 espècies indicadores.
Com és habitual, avui us posem a la vostra disposició les dades dels anellaments del període comprès entre el 23 i el 30 d’abril per analitzar. Descarregueu-vos-les aquí.
Si mirem tot el període transcorregut d'estudi de la migració, podem veure que a la majoria d'estacions d'anellament s'està anellant un nombre similar d'ocells a la mitjana obtinguda dels últims anys, i només a les estacions de les Balears s'observa una disminució del total de captures. Les causes són difícils de trobar i les anàlisis futures ens podran ajudar a entendre més coses del procés de la migració. Un estudi detallat de les dades obtingudes permetrà veure si hi ha una tendència general per a totes les espècies o quines d'elles han augmentat o disminuït respecte al que hem observat altres anys.
El durbec té, com el seu nom indica, un bec fort i gruixut, amb el que pot trencar els pinyols dels fruits. Li agraden molts els lladons, que són els fruits petits i negrosos dels lledoners (Celtis australis), dels quals s'alimenta voraçment. . També menja insectes i fruits diversos.
A Catalunya és un reproductor molt escàs, però en canvi és força abundant durant les migracions.
La puput és una au que darrerament està canviant els seus hàbits migradors. Cada cop es més abundant al hivern donat que molts exemplars ja no marxen a l'Àfrica sinó que es queden a la Mediterrània durant l'estació freda.
Te això alguna relació amb l'escalfament del planeta? Feu clic aquí i hi trobareu algunes respostes
La imatge mostra l'anomenada "placa incubatriu". Quan són a punt de criar, els ocells perden les plomes del ventre i, alhora, hi ha un augment de la irrigació en aquesta zona per tal de donar més escalfor els ous.
En aquests moments (30 d'abril de 2009) molts ocells tenen aquesta placa ben desenvolupada, i això vol dir que estan a punt de covar els ous i iniciar un nou cicle reproductiu.
En altres espècies de mida més gran, però, la reproducció fa temps que ha començat. En el cas del trencalòs, per exemple, els ous es ponen de mitjana el dia 6 de gener al Pirineu català, enmig del hivern més cru! Fes clic aquí per conèixer-ne els detalls.
Respondre