Els darrers dies de setembre podem veure un bon nombre de rapinyaires  que passen per Catalunya rumb al Sud.  Per exemple, aquests dies encara passen per casa nostra nombrosos exemplars de l’àliga marcenca, un rapinyaire caçador de serps  que té una població europea avaluada entre 8.400 i 13.000 parelles, una part de la qual travessarà Catalunya rumb a Mali, Níger, Txad i Sudan, països de l’Àfrica Subsahariana, en un viatge que pot representar uns 4.000 quilòmetres.

Es tracta d’un pas migratori repartit pel territori, en que hi ha força exemplars que creuen pels colls de muntanya del Pirineu i van seguint els grans rius catalans, com el Segre o el Llobregat. Aquests dies és fàcil veure marcenques una mica a tot arreu, doncs.  Aniran baixant, i les àligues es concentraran a milers a Gibraltar, on s’arriben a produir concentracions veritablement molt espectaculars. Allà els investigadors han vist que els exemplars juvenils d’àligues marcenques poden alimentar-se sobretot d’invertebrats, com escolopendres o mantis. I es que els exemplars joves són també inexperts, i els hi resulta més difícil alimentar-se de serps en un indret com Gibraltar, on han de competir amb milers de congèneres per l’aliment.

Aquests dies també es poden observar  les darreres àligues calçades en migració vers el sud. Però potser les espècies més abundants que arriben ara mateix del nord són l’ esparver, l’àligot i el xoriguer.  Tots tres tenen una característica comuna, i és que són hivernants força comuns a Catalunya, de manera que la població autòctona es veu reforçada per un bon nombre d’animals provinents del Centre i el Nord d’Europa.  A part d’això, no tenen gaire res més en comú: l’esparver és un àgil caçador d’ocells, discret habitant de les bardisses i les bosquines; l’aligot és força més pesat i acostuma a caçar mamífers a l’aguait des de dalt d’un pal de telèfons;  Finalment, el xoriguer és un falcònid, esvelt i lleuger, caçador de ratolins, sargantanes, insectes i ocellets.  L’aligot i el xoriguer necessiten espais oberts amb poca vegetació per caçar, i per això es fan molt visibles, mentre que l’esparver s’amaga dins el bosc i les arbredes, i costa molt més detectar-lo. Tots ells aprofitaran la suavitat i calidesa dels hiverns mediterranis, i l’abundància d’aliment que els caracteritza.

Si els voleu veure, teniu moltes possibilitats de fer observacions interessats a les grans planes arbrades del país, especialment a prop de les masses d’aigua: als aiguamolls de l’Empordà, o el Delta del Llobregat, el Delta de l’Ebre, l’estany d’Ivars o l’aiguabarreig del Segre i el Cinca, per exemple, són alguns llocs recomanables.