Vist des de lluny, pareix com organitzar una excursió a la muntanya: roba adequada com botes, impermeables (en època de pluges), protecció solar (encara que sigueu dels de pell morena que mai es cremen, no oblideu que amb l’altura el sol és molt fort!), capell (l’estil Indiana Jones no és tan maco com els capells dels Andes, però és pràctic!),…;  útils per moure’s pels terrenys (mapes, GPS, telèfon,…); farmaciola de primers auxilis; begudes i menjar per tothom (els grans àpats no faciliten la motivació per l’exercici físic, però tampoc res de passar fam!); organització del transport (qui i com ens porta, quant ens costa); i preparació de materials de les activitats a fer. Però afinant una mica més, ens adonem de que no és tan senzill com una excursió; l’etapa de planificació comprèn molts més aspectes que els comentats fins ara. I un error greu en aquesta etapa perjudicaria tot l’estudi.

Imprescindible una bona formació…

D’una banda, tenim a l’equip de persones. El primer són les formacions. Pel bé de l’estudi, tothom que participa a la tasca de monitoratge ha de conèixer els protocols establerts per al mostreig i el funcionament dels equips de presa de dades de camp. I sobretot, pel bé de l’equip, tothom ha de conèixer les normes de seguretat i estar mínimament en forma (pensa que les caminades són més dures amb la altura!). Per capacitar a les persones, calen formacions teòriques i també pràctiques. I abans de iniciar les sortides, és ideal fer un simulacre. Llavors quedarà la coordinació de tot plegat: aquí la dificultat sobrepassa allò que us pugueu imaginar, s’ha de viure!

…i gel per les mostres!

D’altra banda hem de preparar tot el material. Per això, hem de saber quants i quins llocs són els escollits. Indispensable tenir una llista de materials i equips, que cal comprovar abans de sortir! Sempre agafarem material extra pel cas d’imprevistos. Algunes coses com el gel per conservar la temperatura de les mostres, dependran del nombre d’hores que estem fora i el que es tardi en fer arribar les mostres als laboratoris. A més a més, el material utilitzat s’ha de revisar abans i després de cada sortida, netejar-lo i deixar-ho a punt per a la següent!

I per a qui trobi que la planificació és més aviat cosa fàcil… que ho intenti reduint al mínim els costos! Cada sortida de camp i enviament de mostres al laboratori pot sortir ben car, pel que interessarà fer el màxim nombre de punts per sortida. Es tracta no solament d’adaptar-se al pressupost disponible i evitar despeses innecessàries, sinó també de no fatigar en excés al personal… T’animes a muntar el trencaclosques? 😉

Maria del Mar Garau