M’explico. Molts pensador havien centrat els seus estudis en la figura de l’ésser humà… l’únic motiu digne d’estudi per a la Humanitat. Darwin, en canvi, gràcies a moltes de les observacions realitzades al llarg del seu viatge en el HMS Beagle acabà deduint que el comportament d’altres éssers vius era molt complexe. Moltes conductes i expressions animals són comunes: la comunicació, la cura maternal, la conducta sexual, el joc…
Un petit moment de descans
Un cop finalitzada la pujada al volcà Sierra Negra i el volcà Chico, i després no solament de moltes emocions sinó també d’una bona dosi de radiació solar en el bell mig dels camps de laves, avui m’espera un dels plaers que em reservo a la meva estimada illa d’Isabela: fer una mica de snorkeling.
El primer de tot és lliurar-me de les meves robes plenes de fang. En efecte, en contrast amb la bella aridesa del paisatge lunar que descric en el meu missatge anterior, la primera part de la pujada, així com la darrera part de la baixada, dels volcans és travessant una zona humida de falgueres. Els núvols retinguts a les faldilles dels relleus són sinònim de boires i pluja que transformen els estrets camins en relliscoses zones de fang i bassals. Les botes i els pantalons són xops, i l’esquena gratament adolorida després de carregar amb la motxilla de supervivència (sempre carregada amb lots, la farmaciola, menjar i aigua, molta aigua). Un cop nu, és el moment d’embotir-se el banyador, agafar les ulleres de submarinisme, un tub, les xancles i anar caminant fins el manglar. Allà em capbusso per nedar entre peixos multicolors que, defensant els seus caus, i malgrat ser jo un peix gegantí, es mostren amb actitud “agressiva”. Una manta salta de l’aigua davant meu i els mascarells de potes blaves i pel·lícans cafè pesquen llençant-se en picat. Algun pingüí de Galápagos passa com una fletxa demostrant que la seva actitud graciosa i toixarruda a terra ferma contrasta amb una agilitat envejable dins del medi aquàtic. Passen els minuts i no t’adones de l’estona que portes nedant entre el laberint que configura el manglar: amagatall de moltes espècies i el gran regenerador de la costa de Galápagos. Però l’aigua no és calenta i cal sortir, com a mediocre animal terrestre que sóc, per assecar-me… el Sol ja ha caigut. Ara bé, un company de jocs m’espera.
Jugant amb el llop
Quan sóc envoltat de la meva tovallola escolto uns aplaudiments i roncs darrera meu. És un jove llop de mar que, d’un salt, ha pujat a terra ferma i em desafia. Me’l miro, llenço la tovallola i vaig cap a l’Oceà. Ens hem entès. D’un bot ell ja és a l’aigua i jo l’imito. Aleshores és quan comença el joc preferit dels llops (o lleons) marins: jugar a perseguir-nos, fer tombarelles i llençar bombolles sota l’aigua. Són uns grans imitadors, i nosaltres també. El joc continuarà així fins que el llop, cansat de no haver trobat un contrincant digne de les seves habilitats, marxa a tota velocitat.
El jove llop marí és la demostració que no estem sols en aquest planeta. No som l’espècie escollida, sinó una espècie més en el si de tota la biodiversitat.
Ens retrobem en un següent missatge.
divendres, 29 gener 2010 at 12:13
Els animals insulars acostumen a reduir el seu volum (és el cas dels hipopòtams nans que van viure a Sicília, o de l’Home fòssil de Flores) per així sobreviure en indrets on hi han menys recursos tròfics. Ara bé, a Galápagos, un herbívor com la tortuga és d’enorme talla. Gràcies per les teves preguntes.
dijous, 28 gener 2010 at 13:17
Fantàstic!
Gràcies per la capbussada i l’estona de joc amb el llop marí. Per cert, a què es deu aquesta confiança immediata dels animals amb l’home a Galàpagos? És potser fruit de l’experiència positiva al llarg del temps? Esdeixen tocar? Suposo que l’acció de l’home és vigilada de prop pels “cuidadors” de l’arxipièleg. I també: a què es deu que les espècies tendeixin a fer-se més petites a les illes?
Gràcies. Una abraçada.
Blanca
divendres, 19 març 2010 at 17:07
Que interesant el vostre viatge, sobretot la flora i la fauna que hi ha a les Galapagos, tambè la ralació que has tingut amb aquest fabulos animal , el llop marí.
divendres, 29 gener 2010 at 12:10
Hola Blanca, la confiança dels animals adults és deguda a que, la majoria d’ells, mai no han tingut enemics naturals a les illes. Dit això, el protocol que seguim els naturalistes a Galápagos -i que han de respectar tots els visitants- és no tocar als animals. Malgrat els podríem tocar fàcilment aquesta conducta no tindria cap sentit científic i sí que podria perjudicar la supervivència de l’animal en el bell mig de conductes d’aparellament, nidificació, alimentació, etc.
dimecres, 11 juliol 2012 at 13:41
La història del Carmel no la van heretar d’una cocenssió convergent, diguem’ne un xic irregular? Perquè haurien de dimitir? I no ho dic perquè no tinguis raó, que en aquest estat i país no dimiteix ningú! Però també crec que s’atorguen les responsabilitats dels problemes de la mateixa manera: sense control
apa