• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciFont del Bullidor; el jaciment de niuades de dinos ...
Tornar

Font del Bullidor; el jaciment de niuades de dinosaure

27 octubre, 2009
Eureka! Havíem descobert fragments de closques d?ou de dinosaure!

Era un dia rutinari de prospecció a Fumanya. En una vessant d'un cel obert restaurat varem identificar fins a set acumulacions de closques. I en algunes acumulacions observarem com les seccions de closques que afloraven en les argiles grises es disposaven de manera circular. Això ens va fer pensar que en profunditat potser trobaríem niuades senceres en bon estat de conservació. 

Un any més tard obteníem el permís administratiu per excavar el nou jaciment, que varem anomenar Font del Bullidor. Volíem recuperar les closques i les postes d'ous de dinosaure, i també realitzar la  documentació cartogràfica de totes les postes (és a dir faríem mapes per indicar en quina posició trobàvem els ous en les postes). En aquests mapes dibuixaríem amb precisió cada ou dins la posta, el diàmetre de cada ou, o el número total d'ous a la posta. Aquestes dades les necessitaríem a l'hora de fer els estudis de comportament per conèixer els hàbits reproductius dels dinosaures de Fumanya.

La intervenció va començar excavant en tres punts on havíem identificat les acumulacions de closques. La primera tasca va ser recollir les closques disperses sobre l'argila. Les varem guardar en bosses de plàstic. Aquestes mostres de cloques serien analitzades en el laboratori, però la nostra curiositat era massa intensa com per esperar i amb la lupa de camp varem fer les primeres observacions dels fragments de closca.

Ous rugosos com una pilota de basquet

La superfície externa de les closques és rugosa al tacte per que té petites protuberàncies arrodonides, segons veiem gràcies a la lupa. Perquè us feu una idea, semblava la textura d'una pilota de basquet. A la secció de la closca veiem petits porus que travessaven tota la superfície. Això es per que els cristalls de calcita que composen la closca de l'ou és disposen formant un entramat de canals. Mitjançant aquests canals es produeix el intercanvi d'oxigen i de diòxid de carboni que permet respirar a l'embrió.

Els treballs d'excavació d'ous i postes avançaven lentament. Era una tasca molt delicada i minuciosa. Primer s'havia de separar i delimitar progressivament el traçat circular de l'ou que es veia a l'argila. Seguidament, amb l'ajut de punxons i bisturís, calia excavar en profunditat i en extensió. Així trèiem el sediment que cobria l'ou fins que, poc a poc, quedava al descobert l'esfera de l'ou. Igual que amb els ossos, consolidàvem la nova superfície de closca descoberta, així com el sediment de l'interior de l'ou. Hi havia el perill que s'esquerdés el sediment de l'interior fent que es col·lapsés l'ou. Per això en alguns casos els ous es van cobrir amb gases i una barreja de material consolidant, fent una "mòmia" que permetia continuar excavant.

Ous de 20 centímetres de diàmetre

Els ous excavats a la Font del Bullidor tenien una forma esfèrica, i el seu diàmetre era d'uns 20 centímetres aproximadament. Tot i que els ous estaven ben preservats, la closca no era continua sinó que estava formada per un conjunt de múltiples fragments, com si fos un trencadis de Gaudí.

Amb l'extracció de sediment per delimitar els ous, apareixien en profunditat més ous. Quan la posta ja estava completament delimitada, es construïa una quadrícula de referència per fer la cartografia o mapa de la posta. Es dibuixava la posició de cada ou en la posta, es prenien les mesures del diàmetre de cada ou i es feien fotografies de cadascuna les postes. Amb el teodolit es prenien les mesures de les profunditats relatives a què es trobaven els ous de la posta. Amb aquestes dades reconstruiríem la profunditat i la situació d'enterrament de cada ou dins la posta.

Els nius dels titanosaures

Els dinosaures acostumaven a posar els ous en nius que havien construït. En diferents jaciments d'arreu del món s'ha constatat que la forma dels nius no sempre és igual i que depèn del tipus de dinosaure que la fa. En el nostre jaciment, els titanosaures preparaven el niu excavant en terra un petit forat el·líptic.

Els paleontòlegs encara ens fem preguntes envers el comportament reproductiu dels dinosaures: tenien cura de les cries, covaven els ous, feien les postes als mateixos llocs, preferien algun tipus d'ambient… Haurem de continuar treballant i descobrir nous jaciments de niuades que aportin noves dades i ens ajudin a respondre aquestes i altres qüestions.

Bego Poza

Jaciment de Font del Bullidor

Vista general del jaciment de Font del Bullidor en què es poden veure els treballs d'excavació.

 

Ou fòssil

Primer pla d'un ou fòssil que es va recuperar d'una de les postes del jaciment Font del Bullidor.

Etiquetes: Animals, Cretaci, Dinosaures, Fa 65 milions d'anys, Fumanya, Fòssils, Paleontologia, Reproducció

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Oscar

Bego

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

A quina velocitat es movien els dinosaures?

El límit K/T

Podem comparar els jaciments?

Com donarem a conèixer la recerca que estem fent?

Què ens diuen les roques sedimentàries?

Investiguem el interior dels ous dels dinosaures

Estudiar el jaciment amb un simple clic!

Escopinyes, peixos i cocodrils, els altres animals de Fumanya

Noves tecnologies per estudiar els microfòssils

Font del Bullidor; el jaciment de niuades de dinosaure

Què menjaven els Titanosaures?

Una excavació en el laboratori; el triatge de microfòssils

De quin color són els dinosaures? La reconstrucció científica de dinosaures

Campanya de rentat de sediment: en busca de microfòssils

Peguera 1: el jaciment berguedà d’ossos fòssils de dinosaures

Els microfòssils: la clau per entendre l’extinció massiva

Els Titanosaures, els dinosaures que passejaren per Fumanya

La prospecció paleontològica; mapa geològic, gps i unes bones xiruques!

Han deixat emprentes a l’escena del crim!

Com era el Berguedà fa 65 milions d’anys?

3.000 petjades de dinosaures enmig del Berguedà

Dinosaures sorgits del carbó

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar