Quan fem l’exercici d’imaginar el paisatge de Fumanya fa 65 milions d’anys, hem de començar per fer desaparèixer totes les muntanyes i substituir-les per una extensa planura, solcada per rius cabalosos, que formaven en arribar a la línia de costa grans maresmes d’aigües salobres i llacunes d’aigua dolça. A aquesta imatge cal afegir una exuberant vegetació (ja que recordeu que el clima era tropical) de la que s’alimentaven els nostres Titanosaures… Però en aquesta representació hi manquen més protagonistes. Hi manquen els altres animals de Fumanya.
Cargols, peixos i escopinyes
A les maresmes i llacunes d’aigües salobres o dolces hi vivien diversos invertebrats. Per exemple, en algunes roques del cel obert de Fumanya hem descobert closques fòssils de les espècies Cerastoderma duclouxi (un avantpassat molt llunyà de les actuals escopinyes), Corbicula laletana (un bivalve que vivia parcialment soterrat en aigües salobres poc pregones) o Unio garmunica (un bivalve que vivia en fangs d’aigües dolces). Entre els fòssils de gasteròpodes s’han descobert gèneres d’aigües salobres com Certhium, Melanopsis, Pyrgulifera, o Lychnus, un cargol pulmonat que només s’ha trobat en el nord de la península Ibèrica i el sud de França. El registre fòssil també ens dóna l’evidència que les aigües marines eren l’hàbitat de peixos cartilaginosos i ossis. D’aquests animals tot i trobar poques restes s’han identificat dents i escates. Una de les últimes troballes fetes és un fibló caudal d’una rajada.
Tortugues al Berguedà…
De tornada a terra ferma, hem descobert fòssils d’altres rèptils que potser en alguna ocasió compartirien hàbitats amb els dinosaures. Un treball recent ha identificat uns fragments de closca de tortuga descoberts en el cel obert de Mina Esquirol, pertanyents al gènere Solemys. Aquest gènere s’inclou dins l’infraordre Cryptodira, que es caracteritza per que dobleguen el coll, sense girar-lo, en forma de “S”, quan l’amaguen dins la closca. Es pensa que les tortugues Solemys, viurien tant en ambients aquàtics com terrestres, ja que comparteixen caràcters morfològics amb les tortugues terrestres.
… i també cocodrils !
Uns altres personatges amb els que hem de comptar són els cocodrils. A l’àrea de Fumanya són abundants les restes fòssils de cocodrils. En diferents jaciments s’han descobert vèrtebres, ossos de les extremitats i dents. Les dents es caracteritzen per tenir una forma cònica, amb la cara lingual aplanada, el que dóna lloc a dues carenes. Les dents trobades a Fumanya mesuren entre 2 i 3 centímetres (quina queixalada!). En altres conques properes del Cretaci superior com Tremp, Fox-Amphoux (Provença) o Champ Garimond (Llenguadoc), s’han identificat restes de cocodrils pertanyents al grup Crocodyloidea i Alligatoroidea. Actualment aquest material està en procés de preparació, i el seu estudi aportarà més informació sobre la història evolutiva dels cocodrils en un període clau com és el Maastrichtià.
Respondre