Estudis del plàncton a l’Escola Jardí (Granollers)
Un fitoplàncton variable al llarg de l’any
Com són els organismes productors del mar? Aquesta va ser la meva primera inquietud. En els ecosistemes terrestres els productors són evidents, no passen desapercebuts als ulls de ningú, però passa el mateix amb els productors del mar, el fitoplàncton? Experimenten també variacions estacionals? A partir d’aquesta idea s’estructura el meu treball de recerca. Tot i que encara estic en un procés de recompte i observació de les mostres i per tant no disposo de dades quantitatives, si que a grans trets s’observen algunes diferències entre les mostres recollides (una de cada període estacional). Sembla que l’època amb més abundància d’organismes és la primavera, tant pel que fa al nombre d’individus com la mida d’aquests. També hem trobat que hi ha alguns grups que en les mostres d’estiu i hivern són molt menys abundants que en la mostra de primavera, és el cas de les quetoceràcies i les diatomees cèntriques. Si esteu interessats, a mida que anem tenint resultats ja us anirem informant!!!
Diferències estacionals del zooplàncton
L’activitat proposada per l’Institut de les Ciències del Mar i el portal de Recerca en Acció, Vida al Mar, va ser la principal inspiradora del meu treball de recerca, treball que es planteja la variabilitat estacional de les poblacions zooplànctoniques de la costa barcelonina, tant pel que fa a la densitat com a la diversitat d’organismes. En el meu treball analitzo i recompto mostres recollides al llarg de les estacions i després les comparo, i intento buscar una explicació dels resultats obtinguts.
Actualment, i de forma qualitativa, puc avançar certes diferències entre les mostres analitzades, com per exemple la densitat d’individus molt més elevada en les mostres de primavera (març) que en la resta (estiu i tardor). Pel que fa als individus també es poden apreciar diferències en la mida i el color. La quantitat de matèria orgànica en suspensió és molt més elevada també en les mostres recollides al mes de març. I per suposat no es troben els mateixos individus en els mostreigs de les diverses estacions, per exemple a la tardor podem trobar tunicats taliacis mentre que a la primavera no. El mateix passa amb els cladòcers, molt més abundants també a la tardor.
Moltes algues dinoflagel·lades, com el Ceratium tripos que mostra la imatge, tenen expansions i prolongacions del cos de forma punxeguda. Aquestes expansions fan augmentar la superfície de l’alga, i això els ajuda a no enfonsar-se amb massa facilitat.
A la imatge veiem a més, una Rhizosolenia cf. imbricata (assenyalant desde dalt esquerra) i cadenes de Chaetoceros sp.
Entre els principals grups de fitoplàncton, hi trobem les diatomees. Aquestes es poden classificar entre les cèntriques o les pennades.
Les diatomees cèntiques es caracteritzen per tenir una cobertura de carbonat de calci amb multitud d’ornamentacions que són les que utilitzen els especialistes per identificar-les a nivell d’espècie. A la imatge en veiem una i creiem que es tracta de Coscinodiscus radiatus, en aquesta espècie les ornamentacions es troben a la prerifèria i al centre de l’organisme.
Col·legi Jardí
Respondre