L’expressió prové de l’abreviatura que fem del període Cretaci (Kreide en alemany) i del període Terciari (o en alemany Tertiär); i fem referència al canvi d’Era que es produeix entre els dos períodes. És a dir, volem expressar el “límit” entre el final del Mesozoic i l’inici del Cenozoic, fa 65 milions d’anys. El límit K/T el trobem en forma de capa de roca sedimentària i s’ha localitzat en diferents indrets de l’escorça terrestre.

L’iridi, l’element “delator” del límit K/T

La recerca paleontològica i geològica envers el límit K/T ha atret a moltes persones investigadores. Per exemple a finals de la dècada dels 70, l’equip format per Luis Walter Álvarez i el seu fill Walter Álvarez, centraven la seva recerca en les causes que provocaren l’extinció dels dinosaures. Treballen a la zona de Gubbio (Itàlia) i varen detectar en els sediments del límit K/T l’acumulació d’iridi o “pols còsmica”. L’iridi és un element molt rar en l’escorça terrestre, però abundant en elements del sistema solar, com per exemple els meteorits. Comprovat en altres àrees geogràfiques hi havia acumulació d’iridi en el límit K/T, varen proposar que la presència d’iridi provenia de l’impacte d’un gran meteorit sobre la superfície terrestre. I aquestes no varen ser les úniques evidències, en els anys 90 treballs geofísics determinaven l’existència d’un gran cràter d’uns 300 km de diàmetre, en la península del Yucatán (Mèxic); el punt on hauria impactat el meteorit.

La capa del canvi de l’Era

El registre sedimentari en el àrea de Fumanya ens preserva ambients continentals i és continu, és a dir els estrats estan ordenats cronològicament i ens preserva la seqüència temporal dels 5 últims milions d’anys del Maastrichtià, que ens marca el final del Cretaci. Però quina és la capa que conté el canvi d’Era o límit?

Aquesta recerca es va desenvolupar en la dècada dels anys 80, pocs anys després dels treballs de Walter, però malauradament en la nostra zona d’estudi no existia cap acumulació o nivell d’iridi, fet que hauria facilitat la localització del límit K/T o el que és el mateix trobar l’estrat que es va sedimentar fa 65 milions d’anys. Científics com Colombo, Feist o Medus, varen fer estudis paleobotànics amb l’objectiu de datar el límit K/T en la zona de Fumanya, concretament en l’àrea del sinclinal de Vallcebre. L’estudi va consistir en mostrejar la seqüència d’estrats i analitzar les especies de caròfites i pol·len.

El pol·len i algunes algues en poden donar la pista…

En la dècada dels anys 80, es varen fer estudis paleobotànics amb l’objectiu de datar el límit K/T en el sinclinal de Vallcebre, l’estudi estava centrat en l’estudi de pol·len i carofites (algues), els datadors fòssils. És a dir, existeixen gèneres de pol·len i caròfites que apareixen en el Paleogen (Cenozoic) i altres que s’extingeixen al final del Cretaci. Es varen analitzar i identificar a nivell de gènere i espècie el pol·len i caròfites que es recuperaven de cada estrat al llarg de la sèrie. Una vegada analitzada l’associació de gèneres de caròfites i pol·len es va establir que el límit K/T és a l’interval entre una capa de gresos i la base de la capa coneguda com “calcaries de Vallcebre.”

Bego Poza