La zona del Cap de Creus ha demostrat ser un ‘punt calent’ de biodiversitat. Així ho han demostrat tant resultats dins del projecte LIFE-INDEMARES com d’altres d’anteriors. Ara volem veurem si el Canal de Menorca també ho és, i per què.
Els ‘hotspots’ són punts amb una gran concentració d’espècies diferents.
Zones on la biodiversitat és més alta en comparació amb d’altres del voltant. El Cap de Creus es troba en una regió (Mediterrani Nord Occidental) en la qual s’han realitzat un elevat nombre d’estudis, i ja es coneix des de fa dècades que és una zona molt interessant en termes de biodiversitat.
A què és deguda aquesta elevada biodiversitat, en el cas del Cap de Creus?
Les causes es coneixen des de fa temps i tenen a veure amb quatre punts principals: l’elevada producció biològica, un grau de moviment de l’aigua (hidrodinamisme) continuat i intens, la barreja d’aigües superficials i de profunditat, i la gran variabilitat d’estructures geomorfològiques del fons marí que afavoreixen la creació d’hàbitats diferents.
Els nous hàbitats associats a concentracions d’espècies que s’han descobert i estudiat durant diverses campanyes al Cap de Creus corroboren tant la diversitat d’hàbitats com d’espècies predit a la zona. El descobriment de nous hàbitats és degut al tipus d’estudis que hem dut a terme i a les tecnologies utilitzades, que no es desenvolupen en altres zones del Mediterrani. No cal restar-li mèrit a la zona, que presenta senyals de millor conservació que altres parts de l’Oceà Atlàntic gràcies a la climatologia local. Així, els forts vents de Nord i l’abrupta orografia del fons, dificulta l’explotació pesquera de la zona.
Tot aquest conjunt de circumstàncies ajuden a comprendre perquè la zona del Cap de Creus s’ha convertit en una de les prioritàries per a ser declarada àrea marina protegida.
L’estudi que vem dur a terme en aquesta zona en l’àmbit del projecte LIFE+ INDEMARES compta amb la qualificada i extraordinària col·laboració d’alguns dels millors experts en biodiversitat mediterrània. Científics del nivell com Iosune Uriz, Mikel Zabala, Pablo J. López, Ana Sabatés, Rafel Sardà, Montserrat Ramón, Pere Abelló i Teresa Madurell, garanteixen el bon resultat de les identificacions i una aproximació objectiva i molt exhaustiva del coneixement de la biodiversitat de la zona. Ara aplicarem tota l’experiència i coneixaments acomulats, al Canal de Menorca.
Els nostres estudis es basen en dades palpables
A diferència d’algunes estudis actuals sobre la biodiversitat mediterrània basats en models i especulacions, el que nosaltres pretenem és formular una valoració sòlida a partir de dades palpables que expliquen l’alta diversitat biològica de l’àrea del Cap de Creus.
Això ens permet analitzar variacions en les comunitats al llarg del temps
Un dels aspectes importants d’aquest estudi és que permet comprovar les possibles variacions en les comunitats al llarg del temps, en concret en les comunitats de fons tous. Un excel·lent treball desenvolupat per Desbruyères i coautors l’any 1972, descrivia amb detall la fauna dels fons sedimentaris de tota la plataforma continental de la costa catalana. En aquets sentit, i seguint la mateixa metodologia, un dels joves investigadors del projecte, en Juan Pablo Lozoya, podrà abordar una comparació de les dades obtingudes fa gairebé 40 anys, analitzant així les variacions d’aquestes últimes dècades en una de les àrees més rellevants en termes de biodiversitat del Mediterrani.
Respondre