En el cas de Khyungdzong, vàrem comprovar que l’extensió de les runes és menor: o bé la ciutat tenia una importància menor en el regne o bé la destrucció va ser tan gran, que no en queda gairebé rastre. Khyungdzong té tanta importància des d’un punt de vista històric com religiós, per al seguidors de la religió bon. L’indret ha esdevingut un espai sagrat, objecte de culte i motiu de pelegrinatge per a tots els fidels d’aquesta religió. Per aquest motiu, ens vam endinsar en l’estructura rocosa i també vam dur a terme la circuvalació de tota l’estructura rocosa, naturalment en el sentit contrari a les busques del rellotge, tot seguint la tradició bon (en el budisme, les circunvalacions sempre es fan en sentit horari).
L’interior de la meditació
En l’àrea més interior de la roca hi trobàrem dues coves on la tradició explica que dos grans lames bonpos de Shangshung, anomenats Drenpa Namka i Senegau, van meditar durant llargues temporades. Tots dos estan considerats pels bonpos com éssers il·luminats fora de les restriccions imposades per l’espai i el temps. Se’ls atribueixen tota mena de miracles. Al costat d’una de les coves hi vam trobar el tro de Senegau, construït amb pedres i cobert de banyes (ofrenes dels fidels). A la vora hi trobem pintat el yungdrung (esvàstica levògira, símbol de Bon) que ens indica que ens trobem en un dels punts més sagrats de Khyungdzong. Val a dir, que a partir del segle XI, es van trobar textos sagrats bonpos enterats o amagats a Khyungdzong. Els tibetans els anomenen “terma” que podríem traduir com “tresors”.
Pregàries a tots els racons del món
Des de la part interior de la roca vam pujar fins al punt més alt, on els pelegrins hi pengen les tradicionals banderes d’oració que emanen pregàries a tots els racons del món. Des d’allà vaig observar el circuit de circunvalació perfectament circular que envolta la roca i que seguirem a continuació. A llarg del circuit abunden tota mena de “rangjung” i tradicions locals que molt amablement un dels ermitans que viu tot l’any a una de les coves de Khyungdzong, en va oferir a relatar-nos.
El llac de Dangra vist des del punt més alt de Khyungdzong.
Segons una llegenda tibetana, el llac Dangra és la muller de la muntanya Tago. Descobriu la llegenda al voltant de Tago i Dangra a L'enigma de l'agricultura: llegendes vora el llac.
Tal i com relata Josep Lluís Alay al Diari de Viatge: "amb un blau intens s'estén el Llac Dangra Yumtso ("yumtso" significa "llac turquesa" en tibetà i el topònim "dangra" significava "llac" en l'extinta llengua shangshung). Al fons a la vora sudoest del llac s'aixequen els nou pics de la muntanya Tago (alguns associen el topònim a una antiga expressió shangshung que significava "Muntanya de les Neus")."
Estema Khyungdzong. En l’àrea més interior de la roca hi trobàrem dues coves on la tradició explica que dos grans lames bonpos de Shangshung, anomenats Drenpa Namka i Senegau, van meditar durant llargues temporades. Tots dos estan considerats pels bonpos com éssers il·luminats fora de les restriccions imposades per l’espai i el temps. Se’ls atribueixen tota mena de miracles. Al costat d’una de les coves hi vam trobar el tro de Senegau, construït amb pedres i cobert de banyes (ofrenes dels fidels) que és el que veiem a la fotografia.
Respondre