En els propers 3 mesos farem un seguiment d’aquest fenomen de la migració a l’oest de la Mediterrània per veure quines estratègies utilitzen els ocells que passen l’hivern a l’Àfrica, més al sud del Sàhara, i que es desplacen fins a les àrees de cria al centre i nord d’Europa.
Illes estratègiques i barreres ecològiques
Els principals objectius del projecte són l’estudi de les estratègies per travessar la barrera ecològica del Mediterrani, la investigació del paper de les illes com a llocs d’aturada dins les estratègies migratòries, i el seguiment dels moviments de retorn a les àrees de nidificació de les espècies migradores transsaharianes.
Amb aquests objectius tindrem unes xarxes d’estacions d’anellament d’ocells repartides per diferents indrets del Mediterrani. Les tres estacions de Catalunya estaran ubicades als aiguamolls de l’Empordà, al delta de l’Ebre i al delta del Llobregat. Les dades d’aquestes estacions les podrem comparar amb les que s’obtinguin a les illes de Cabrera, Columbrets i l’illa de l’Aire. I cal afegir que, excepcionalment, aquest any hem aconseguit que una nova estació estigui operativa també els 3 mesos en un petit oasi del Marroc en una zona on s’aturen molts ocells tot just han acabat de creuar el desert.
Però, com s’estudia un ocell?
A cada estació s’utilitzen unes xarxes inofensives per capturar els ocells i poder-los marcar amb unes anelles que porten un número únic per a cada ocell (veieu en aquest vídeo com es treu un ocell caigut a la xarxa) El fet de poder tenir els ocells a la mà ens permet prendre altres mesures que no seria possible obtenir de cap altra manera. Per exemple, un estudi detallat del plomatge en permetrà poder determinar l’edat i el sexe. Amb unes senzilles mesures sabrem la mida de l’ocell i per acabar mirarem la seva condició física tot observant si te greix acumulat o com té la musculatura de desenvolupada.
Quan capturem un ocell que ja porta anella, aquesta ens permetrà veure si s’ha estat a la mateixa zona durant gaires dies o si prové d’alguna altra estació d’anellament. En aquest darrer cas la direcció entre les 2 localitats d’anellament ens indicarà la seva ruta de migració. Així doncs, si trobem un ocell que ja porta anella aquesta dada ens pot donar molta informació i és molt important anotar totes les dades d’aquell ocell.
Oriol Clarabuch
En les sessions d'anellament, hom agafa un conjunt de mesures biomètriques de l'ocell (mida, pes, edat, etcètera) que ajuden a entendre la dinàmica migradora de cada espècie.
Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d'ocells, així com les seves àrees de descans. Aquesta informació és molt valuosa per a la planificació de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus.
L'Institut Català d'Ornitologia duu a terme regularment programes d'anellament científic que aporten molta informació per entendre el comportament migratori de les aus.
Per anellar ocells primer cal atrapar-los. Amb aquest objectiu s'utilitzen unes xarxes molt fines (conegudes com xarxes japoneses) on els ocells cauen simplement per que no les arriben a veure. Les xarxes es disposen a llocs de pas dels ocells (per exemple en l'espai de separació que hi ha entre diversos matolls) per maximitzar la probabilitat d'atrapar-ne.
Els ornitòlegs tindràn cura de treure l'ocell de la xarxa amb tota cura per tal d'estalviar-li cap mal.
A la imatge veiem una de les estacions que participa al projecte Piccole Isole. És l'estació de Merzouga, situada al sud del Marroc i en funcionament gràcies a la tasca d'anelladors de l'Institut Català d'Ornitologia i la Societat Ornitològica de Menorca i el suport del Centre d'Anellament Marroquí i el Groupe de Recherche pour la Protection d'Oiseaux au Maroc.
La seva bona situació -al Marroc, tot just al nord del Sàhara- i el fet de que compti amb un bassal fa que sigui un punt de confluència de molts ocells que realitzen una parada després d’un llarg viatge pel desert.
Respondre