A principis i mitjans d’octubre arriben a Catalunya els tallarols, que en bona part passaran el hivern entre nosaltres, acollits a la bondat del clima mediterrani, i alimentant-se de la gran quantitat de fruits que els ofereixen les plantes de terra baixa durant els mesos freds.
Els tallarols són uns ocellets àgils, de formes elegants i afinades, que a l’estiu mengen insectes amb voracitat. Són els reis de les mates i les bardisses, ja que busquen menjar sobretot en els arbustos i això fa que rarament els veurem en els arbres i, en canvi, sovintegen els esbarzers, els llentiscles, els marfulls i tants d’altres vegetals de curta alçada.
El més abundant a nivell europeu és el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Tant el seu nom català com la seva denominació balear i valenciana (busqueret de capell) fan referència a la part superior del cap, marronosa en les femelles i negre en els mascles, que el fa molt fàcil de distingir. És un migrador i hivernant molt comú, i això fa que durant els mesos freds sigui bastant fàcil de veure a Catalunya fressant per mates, lianes i arbustos dels marges i rieres de terra baixa. La població europea d’aquest ocell s’estima entre 25 i 49 milions de parelles, i el màxim del seu pas migratori de tardor per Catalunya té lloc justament ara, a mitjans de tardor.
La freqüència de captures a diverses estacions ornitològiques és un indicador del pas migratori dels ocells, en aquest cas del tallarol de casquet. Font: SIOC, ICO.
D’espècies de tallarols n’hi ha moltes més, però. I decidir quin és el tallarol més vistós i elegant no és tasca fàcil…. Parlaríem potser del tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)? Distingim al tallarol de garriga (Sylvia cantillans)? O triem a la gràcil tallareta cuallarga (Sylvia undata)?
Aquests tres ocells són un prodigi de subtilesa i coloració.
En el tallarol capnegre, enmig la coloració fosca profunda del cap destaca un fi cercle vermell que emmarca l’ull. De tallarols capnegres en podem veure tot l’any, és un resident comú sobretot a les zones mediterrànies litorals. El tallarol de garriga, per la seva part, presenta la gola i el pit rogencs, una coloració grisa a les parts superiors, i l’ull emmarcat de vermell. Finalment hi ha potser el més bonic i subtil de tots tres: la tallareta cuallarga. Les parts superiors són de color de cendra, mentre que les parts inferiors són de tons terrosos, rogencs, vinosos. Els ulls tornen a estar encerclats per un anell de color rogenc.
En tot cas, són tres ocells preciosos….. i cap dels tres és un migrador important. Per això encapçalem aquesta entrada parlant del tallarol de casquet, que és el migrador que podem veure durant la tardor a Catalunya, i que tenim com a hivernant durant els mesos freds.
D’esquerra a dreta: tallarol capnegre, tallarol de garriga i tallareta cuallarga. Font: SIOC, ICO.
Imatge d’un tallarol de garriga.
De tallarols n’hi ha encara d’altres…. No ens deixem la tallareta vulgar (Sylvia communis), tot i que el pas migratori principal d’aquest ocell ja ha passat de llarg, ja que el fort de la seva migració es va produir a principis de setembre. En queden més, de tallarols, tots d’aspecte elegant i de noms curiosos, com el rar tallarol trencamates (a Catalunya només hi viuen un miler d’individus a algunes comarques litorals).
La tardor i el hivern és una molt bona època per veure tallarols i iniciar-se en la identificació d’uns ocells preciosos que podem veure arreu de terra baixa, una meravella de subtilesa en la coloració que habita les mates ben a prop nostre.
Respondre