Doncs ja ho tinc tot, el guix, la cinta mètrica, la càmera de fotos, el quadern el llapis…., si crec que si …avui no caldrà l’equip d’escalada per que anirem a un rastre que té bon accés.

Som-hi!! Carreguem el material i cap al jaciment.

Aquesta  era una conversa típica de comprovació de l’equip abans d’anar al jaciment per a prendre mesures dels rastres. Ara tot plegat és una mica més fàcil, només cal engegar l’ordinador i fer un clic!. Recordeu que els jaciments de Fumanya estan cartografiats digitalment, i amb el programari adient es poden prendre les mesures de tots els rastres. Això inclou els rastres més allunyats i que fins ara, amb les metodologies tradicionals, ens eren inaccessibles.

Quan estudiem els rastres hem de seguir una metodologia amb l’objectiu de prendre les mesures estàndards que ens serviran per comparar els resultats dels nostres rastres amb rastres d’altres jaciments.  El primer pas, és distingir correctament les petjades corresponents a les mans de les petjades dels peus. També prenem una sèrie de mesures com ara l’amplada del rastre; la gambada (distància entre dues petjades successives del mateix peu  o de la mateixa mà) o el pas (distància entre les dues petjades del peu o de la ma alternades).

A quina velocitat es movien els dinosaures?

Aquesta és una de les preguntes que els paleontòlegs poden donar resposta a partir de les mesures fetes dels rastres. Tot i que existeixen diferents mètodes, el més acceptat i utilitzat és el que va proposar R.McNeil Alexander, en l’article titulat “Estimació de la velocitat dels dinosaures” publicat en la revista Nature l’any 1976.  En aquest article Alexander va proposar una equació matemàtica que relacionava la velocitat amb el pas. 

Velocitat = 0,25 x g 0,5 x  z ^1,67 x  h^1,17

En aquesta equació hi ha diferents variables, on g és l’acceleració de la gravetat, z és la longitud de gambada i h és l’alçada de l’extremitat.

Al substituir els valors en l’equació, z és una dada mesurada directament del rastre. Però h, o l’alçada de l’extremitat és un valor que ha de ser estimat de forma indirecta. En general h es equivalent a quatre vegades la longitud de la petjada de dinosaure.

Els dinosaures anaven caminant?  O a la carrera?

A la pràctica no busquem un valor absolut de la velocitat a la que es movia el dinosaure, sinó que volem conèixer si la seva marxa es feia caminant o a la carrera.  I per esbrinar-ho, els paleontòlegs treballem amb el índex biomecànic determinat per  z/h (longitud de gambada/alçada de l’extremitat). Si aquest índex és menor que 2, considerem que l’animal marxava caminant. Si és major a 2, es considera que l’animal marxava a la carrera.  

La majoria de rastres mesurats tenen un índex menor a 2, es a dir deduïm que les nostres petjades de dinosaures corresponen a animals que caminaven.  Però això no vol dir que els dinosaures no fossin capaços de fer una marxa ràpida. Més aviat vol dir que els rastres preservats, com els de Fumanya, es van formar en llocs entollats d’aigua, un entorn que dificultava una marxa a la carrera dels dinosaures.

Begoña Poza