En el cas dels materials de construcció, i si ens centrem en aquells que són més accessibles (com la sorra, l’argila i l’aigua, amb el que hem construït tradicionalment), el centre de recursos educatius Amàco, Centre d’Excel•lència Pedagògica de la Ciència dels Materials per a la Construcció Sostenible, és un referent. Entre d’altres opcions, aquest centre ofereix més de 50 experiments a Grains de Batiseurs , que poden ser d’utilitat a múltiples nivells educatius.  Aquesta col·lecció de vídeos permet explicar fenòmens com la Floculació, el Ph, la cohesió, la hidrofòbia, la capil·laritat… i també el comportament mecànic dels materials, les tensions superficials, el pes, el volum, els arcs de descàrrega, l’efecte volcà, o la “màgia” del volum…

Un senzill experiment permet demostrar que la sorra fina aguanta molt més pes que la gruixuda.

A continuació us comentem quatre dels experiments que podeu dur a terme i que tenen a veure amb el comportament de l’aigua en contacte amb la sorra, un tema molt important en la construcció.

La cohesió capil·lar en les sorres  (relació entre la mida de la sorra i la resistència). Si barregem aigua amb sorres de diferents mida de l’àrid, les pastes obtingudes es comporten de manera diferent: mentre que el “flam” de sorra gruixuda aguanta només 400 gr, el de sorra fina aguanta fins a 3200 gr. Com més fins són els grans més cohesió capil•lar hi ha entre ells per la qual cosa augmenta la resistència.

L’oli i l’aigua (les forces capil•lars i la tensió superficial).  Si aboquem oli sobre l’aigua aquests líquids es mantenen separats per una qüestió de densitats i la interfície entre l’oli i l’aigua es comporta com a un tel elàstic. Si col·loquem gotes d’aigua tintada sobre l’oli, aquestes minimitzen la seva superfície fins a convertir-se en esferes perfectes produït per la tensió interficial entre els dos líquids.

L’estalagmita de sorra (l’absorció i la cohesió capil·lar).  Si aboquem sorra seca sobre una superfície també seca, la sorra es disposa en forma de con seguint el seu angle de fregament intern, però si aboquem la sorra sobre una safata amb aigua, es genera una estructura més vertical degut a l’acció conjunta de l’absorció capil•lar i la cohesió capil•lar. És la física dels castells de sorra.

La farina de blat de moro (líquid o sòlid?).  Si barregem aigua amb farina de blat de moro aconseguim una pasta que, si es treballa amb les mans es converteix en una bola “sòlida” però que quan la deixem en repòs es torna líquida instantàniament, tot i que podem tornar a “solidificar-la” si tornem a treballar-la amb les mans. Això és degut al comportament reològic de la pasta de farina de blat de moro, que quan es bellugada enèrgicament oposa resistència a ser deformada (comportament de sòlid), mentre que en repòs flueix com a un líquid.