Diari de recerca

4: Les proliferacions sobtades de microalgues

18 setembre 2012 | Diari de recerca

Les aigües mediterrànies solen ser blaves i transparents. A voltes, però, no és així a la zona costanera on pot haver-hi grans proliferacions sobtades d’algues!

Les proliferacions algals són un increment de la concentració de les espècies de microalgues per sobre de valors considerats normals. Aquesta acumulació (“bloom” en anglès) acostuma a ser deguda a una situació ambiental favorable per a aquests organismes. En el moment en què es produeix, l’aigua (encara que no sempre) es torna de color verd, vermell o marró. El color de l’aigua depèn dels pigments de les microalgues i de llur abundància. El procés sol remetre en un parell de dies, en correspondència amb l’esgotament dels nutrients per part de les microalgues i de les condicions ambientals (per exemple la temperatura de l’aigua, turbulència).

La Fosca (Palamós)
Proliferació estival d’algues microscòpiques a La Fosca (Palamós)

Algunes proliferació d’algues poden ser nocives (“HABS “en anglès) per l’ecosistema o per l’home. Cal distingir entre proliferacions tòxiques i nocives.

Hi ha proliferacions tòxiques…

Els principals episodis de les proliferacions tòxiques de microalgues els protagonitzen espècies que produeixen potents toxines i s’acumulen als teixits d’organismes filtradors, com ara els bivalves (musclos, cloïses…). Sovint els bivalves són poc sensibles als seus efectes, però el consum dels mateixos provoca en els humans un enverinament que pot tenir conseqüències greus.

… I d’altres proliferacions són nocives

Algunes espècies de microalgues no tòxiques, en esdevenir molt abundants, canvien la coloració de l’aigua, o donen lloc a escumes i mucositats que perjudiquen a la indústria turística. En ocasions, les elevades biomasses poden exhaurir l’oxigen de l’aigua i provocar la mort d’organismes. Finalment, hi ha espècies inofensives per als humans però tòxiques per peixos i altres organismes marins; en aquest cas, la proliferació comporta danys per l’ecosistema i pèrdues econòmiques per les instal·lacions d’aqüicultura.


Proliferació de fitoplàncton a l’Ampolla (Tarragona)
Hi ha blooms de moltes menes

Algunes proliferacions són molt aparents, d’altres podrien passar desapercebudes. Algunes queden restringides a ports o cales, mentre d’altres s’estenen al llarg de molts quilòmetres de costa. Poden ser anualment recurrents o emergir d’una forma aparentment arbitrària, sense un patró definit; de curta durada (2 o 3 setmanes) o d’alta permanència (fins a 2 mesos). La majoria es manifesten a l’estiu però n’hi ha que són típicament d’hivern.

La informació sobre les repercussions de les proliferacions nocives prové de programes de vigilància establerts a nivell autonòmic amb la finalitat de detectar i controlar les proliferacions que poden posar en perill la salut i el benestar de les persones així com afectar els ecosistemes marins. En cas de detecció de problemes d’aquest tipus, cadascuna de les comunitats autònomes disposa d’un protocol d’actuació per prevenir i informar la població.

Jordi Camp i Esther Garcés
 

Imatge del Port de Tarragona

Proliferació d’un coccolitoforal al Port de Tarragona
La Fosca (Palamós)

1-      Vista aèria de la discoloració de l’aigua a la platja de La Fosca (Palamós) produïda per proliferacions d’Alexandrium taylori.
L'Ampolla (Tarragona)

Ploriferació de fitoplàncton a l’Ampolla (Tarragona)

5 Comentaris

  1. Llorenç

    Quin és l’esclat d’algues més gran que mai heu vist al Mediterrani?

    Respon
  2. Esther Garcés

    Benvolgut Llorenç, l’esclat d’algues es pot definir per abundància, durada o per ocupació màximes. Hi ha proliferacions que duren mesos ( Alexandrium taylori a la Fosca). Hi ha proliferacions que arriben a 10 milions de cèl•lules per litre (A. minutum a Arenys o A. catenella a Tarragona). Aquesta última espècie va fer una proliferació (estius 1998 i 1999) que afectava més de 100 kilòmetres de costa. Així que el record guinees a la costa catalana se l’emporten aquestes tres especies.

    Respon
  3. Esther Garcés

    L’esclat d’algues es pot definir per abundància, durada o per ocupació màximes. Hi ha proliferacions que duren mesos ( Alexandrium taylori a la Fosca). Hi ha proliferacions que arriben a 10 milions de cèl•lules per litre (A. minutum a Arenys o A. catenella a Tarragona). Aquesta última espècie va fer una proliferació (estius
    1998 i 1999) que afectava més de 100 kilòmetres de costa. Així que el record guinees a la costa catalana se l’emporten aquestes tres especies.

    Respon
  4. Sebastià

    A l’Ampolla (Baix Ebre) l’aigua de les platjes es verda, plena de fang a sota i d’escuma per la superfície. No hi ha res de vida marítima, que abans si existia. No es veu res de crancs, garoines, cargols, musclos, peixos de roca. Es un desastre sense precedents que fa que els banyistes es queixin i l’ajuntament miranant-se el melic no fa res. Abans no pasava. Que pot ser?

    Respon
  5. Esther Garcés

    Benvolgut Sebastià, tal com expliques, l’aigua verda i l’ espuma pot ser degut a una proliferació algal. El tema dels fangs ha de ser un altre. L’Agencia Catalana de l’Aigua té controls a les diferents platges de Catalunya a l’estiu i n’informen a l’ajuntament. Si hi ha proliferacions de fitoplàncton ens arriben mostres per saber si és degut als organismes marins o no. Aquesta informació és pública. Abans no passava? hi ha la percepció que ara passen més coses, però també ens les mirem més.

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.