Quan expliquem la nostra feina, la pregunta més freqüent que ens fan és: “com està el mar?” La nostra resposta més freqüent és: “com li toca, d’acord amb el que li fem…”. En què pensem quan diem això?

El mar costaner està influït per la pesca i la navegació però sobretot pels fluxos de materials que venen del continent i depenen molt de les activitats humanes. Si acceptem la nostra manera de viure, hem d’acceptar un mar litoral humanitzat . Ara bé: quin és l’ equilibri desitjable? Aquesta és l’autèntica pregunta clau! No té una sola resposta i és objecte de discussió entre els científics ambientalistes d’ arreu del món. Alguns preconitzen una costa prístina semblant a la que hi havia abans de l’ésser humà i, com que a gran part del món no és possible, intenten preservar trossos com a reserves. D’altres pensen que la natura, en general, i el litoral, en particular, ens ha de donar els serveis (econòmics, culturals, de benestar, etc.) que necessitem i l’únic límit d’ús és mantenir aquest estatus. En algun lloc entre aquestes posicions està el punt òptim al que cal anar.

Ara bé, cal fer unes precisions. Aquest punt òptim no és igual arreu del món, cada societat en funció de la seva historia, cultura i grau de desenvolupament, en té un, que cal definir, consensuar i tractar d’assolir mitjançant actuacions i lleis adequades. La Directiva Europea Marc de l’Aigua és un bon exemple de tot el que hem explicat adaptat a les característiques del continent europeu. Així doncs, amb els criteris de bon estat ecològic de la directiva, podem dir que, a la costa catalana, la major part del litoral està en bones condicions.

A reveure!

Jordi Camp, Magda Vila, Esther Garcés